Actualment, la Red forma part de les nostres vides, ja sigui per qüestions laborals, educatives/culturals o de lleure. Enric Brull, director d’OASI, afirma amb èmfasi que la ciutadania tarragonina és líder en el rànquing europeu de connexió a la xarxa. Aquestes dades són sorprenents ja que aquesta població mediterrània només és superada per Dinamarca, Luxemburg, Noruega i Àustria. A priori, podem arribar a pensar, i les grans ciutats (Madrid, Sevilla o Barcelona)? Doncs, aquestes s’han quedat a la gran cua.
L’ús d’Internet s’ha convertit en una autèntic fenomen social que afecta a totes les generacions. Les primeres persones que es van submergir en aquesta vida virtual, van ser les de finals dels anys vuitanta. Tot va començar amb la “pressió”/recomanació de docents/família per tal d’aprendre a teclejar, i poc a poc, l’ús de l’informàtica va convertir-se en una necessitat bàsica. El 100% de la població tarragonina entre 14 i 24 anys pateix aquest síndrome. Ja sigui per estudiar, per lleure o qüestions laborals es connecten més de quatre hores setmanals.
Ens podem prendre aquestes dades com un avanç, encara així hi ha una cara negativa: disminució de les hores d’estudi i d’esport, de relació social, augmenten les errades ortogràfiques, etc. En unes altres paraules, un internauta pot estar “sotmès psicològicament” a un petit usuari (sigui de la Red social que sigui). Si més no, davant d’aquesta doble cara hem de ser conscients dels avantatges i problemes, a més d’aprendre a controlar l’ús.
Podem imaginar-nos que estem dins de la caverna de Plató. Som un internauta que només veu el que les ombres li deixen veure i no sempre són coses positives, ja que està envoltat de foscor (ignorància). El que un docent/familiar ha d’ensenyar-li és, a pujar el camí de la cova (aprenentatge) fins arribar a la realitat (el món de les idees). En aquesta culminació de la metàfora, l’usuari podrà créixer per tal de ser responsable davant dels avantatges i inconvenients de la xarxa.
Com les dades d’aquest article ens mostren, quan més adult és un usuari el tant per cent disminueix i es crea menys dependència. Encara que cal remarcar un gran increment entre els 55 als 69 anys (45%) i més si no tenen estudis o només els primaris. Aquesta població busca possibilitats socials i laborals dins la xarxa. Per això, fomentant amb cursos o tallers en aquesta edat es podria obrir una finestra a la aculturació com fan les tertúlies literàries i dialògiques.
Tan a la feina(34%) o a la llar(89%) ens connectem a les xarxes socials. Avui en dia, per tal de saber què li passa a una persona o pel fet de poder comunicar-te de manera gratuïta, una gran part de la població estatal està sotmesa a aquestes aplicacions de la Red: Facebook (94%) s’utilitza més en comunitats del Nord-est, en canvi, Tuenti o Twitter (5%;1%) per les zones del Sud-oest. En aquest cas, estem parlant d’un avantatge comunicatiu, encara que sigui virtual, ja que gràcies al Messenger, s’han creat aquests programes per tal de satisfer totes les necessitats. No obstant, hi ha gran part que no coneix, ni ha sentit parlar sobre el domini públic de les seves dades a Internet o tampoc, saben si els seus fills menors d’edat estan segurs quan es connecten. Tots aquests interrogants es podrien resoldre sota una bona educació informàtica,social i moral. Com el fet d’estudiar la xarxa com un mitjà de comunicació (comparant l’evolució de la carta o el paper del trobador) que ens obra portes a tot el món. També, podem educar a l’alumnat a partir de xerrades, amb la creació d’un bloc virtual, ensenyar espais educatius com “xtec.net” o buscar informació en biblioteques o espais virtuals,escriure correus electrònics a altres alumnes d’escoles de fora, entre d’altres. I d’aquesta manera, com cuidem de la natura, hem de cuidar l’ús que realitzem.
Ens podem prendre aquestes dades com un avanç, encara així hi ha una cara negativa: disminució de les hores d’estudi i d’esport, de relació social, augmenten les errades ortogràfiques, etc. En unes altres paraules, un internauta pot estar “sotmès psicològicament” a un petit usuari (sigui de la Red social que sigui). Si més no, davant d’aquesta doble cara hem de ser conscients dels avantatges i problemes, a més d’aprendre a controlar l’ús.
Podem imaginar-nos que estem dins de la caverna de Plató. Som un internauta que només veu el que les ombres li deixen veure i no sempre són coses positives, ja que està envoltat de foscor (ignorància). El que un docent/familiar ha d’ensenyar-li és, a pujar el camí de la cova (aprenentatge) fins arribar a la realitat (el món de les idees). En aquesta culminació de la metàfora, l’usuari podrà créixer per tal de ser responsable davant dels avantatges i inconvenients de la xarxa.
Com les dades d’aquest article ens mostren, quan més adult és un usuari el tant per cent disminueix i es crea menys dependència. Encara que cal remarcar un gran increment entre els 55 als 69 anys (45%) i més si no tenen estudis o només els primaris. Aquesta població busca possibilitats socials i laborals dins la xarxa. Per això, fomentant amb cursos o tallers en aquesta edat es podria obrir una finestra a la aculturació com fan les tertúlies literàries i dialògiques.
Tan a la feina(34%) o a la llar(89%) ens connectem a les xarxes socials. Avui en dia, per tal de saber què li passa a una persona o pel fet de poder comunicar-te de manera gratuïta, una gran part de la població estatal està sotmesa a aquestes aplicacions de la Red: Facebook (94%) s’utilitza més en comunitats del Nord-est, en canvi, Tuenti o Twitter (5%;1%) per les zones del Sud-oest. En aquest cas, estem parlant d’un avantatge comunicatiu, encara que sigui virtual, ja que gràcies al Messenger, s’han creat aquests programes per tal de satisfer totes les necessitats. No obstant, hi ha gran part que no coneix, ni ha sentit parlar sobre el domini públic de les seves dades a Internet o tampoc, saben si els seus fills menors d’edat estan segurs quan es connecten. Tots aquests interrogants es podrien resoldre sota una bona educació informàtica,social i moral. Com el fet d’estudiar la xarxa com un mitjà de comunicació (comparant l’evolució de la carta o el paper del trobador) que ens obra portes a tot el món. També, podem educar a l’alumnat a partir de xerrades, amb la creació d’un bloc virtual, ensenyar espais educatius com “xtec.net” o buscar informació en biblioteques o espais virtuals,escriure correus electrònics a altres alumnes d’escoles de fora, entre d’altres. I d’aquesta manera, com cuidem de la natura, hem de cuidar l’ús que realitzem.
La innovació tecnològica està a l’ordre del dia i com he esmentat Tarragona lidera una bona posició, respecte Europa. No obstant, encara que hi hagi per llar 1,8 ordinadors o 2,5 mòbils de mitjana, seria interessant que l’alumne aprengués a diferenciar quan s’ha d’utilitzar la xarxa i quan no. A vegades, estem sotmesos a tanta informació, que aquesta no ens genera més que ignorància. Llavors, s’hauria de treballar amb totes les edats per tal de crear una societat capaç de gaudir de totes les possibilitats que ens ofereix i portar a Tarragona i la resta del món, a una era de l’ informació. Serà possible?
Ariadna González Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario