jueves, 14 de abril de 2011
Mirades Pedagògiques
1- Vídeo de Mirades Pedagògiques
Els projectes escolars són una forma d’aprenentatge molt constructivista on es fa fàcil que els/les nens/es aprenguin uns continguts d’una forma significativa. Es busca que els alumnes entenguin els coneixements que el docent li proporciona i puguin treure profit de cara a l’escola i a la seva vida fora de les aules. Amb projectes telemàtics com el que ens mostra aquest vídeo, el projecte GeoCATing, a la Xarxa Lacanet, els alumnes poden treballar diversos continguts d’una forma interdisciplinària sobre el seu municipi i realitzar rutes per a que altres centres puguin fer una visita turística guiada. A través de la Xarxa Lacanet es poden mostrar les diverses rutes que han realitzat cada centres, a més, de cara al docent hi ha tota la informació necessària per dur a terme un projecte d’aquest tipus. A través d’aquests projectes i amb l’ajuda de la xarxa, la relació entre els centres augmenta creant un clima de cooperació i col•laboració.
2- Els Programes d’innovació educativa que proposa el Depart. Educació
Les eines tecnològiques s’han d’integrar a l’escola d’una forma interdisciplinària i accessible. Hem de partir d’uns inconvenients que suposen les TIC i solucionar-los per deixar lloc al món de la tecnologia dins l’escola. La manca de formació per part del docent i de les famílies sobre les noves tecnologies fa que molt projectes innovador no es puguin dur a terme , per tant, s’ha de proporcionar els cursos necessaris per abastir aquest problema. Al centre , també ha d’haver uns recursos determinats (ordinadors, pissarres digitals, aules equipades, etc.) per tal d’introduir els projectes telemàtics dins de les aules. Tenint aquests aspectes solucionats crec que els projectes, a través d’uns continguts ja establerts pel currículum, es poden realitzar a les classes. Estaria bé, fer una assignatura anomenada “Projectes” (crec que en alguns centre ja existeix) i realitzar un projecte durant un trimestre. Primer fer propostes sobre el tema que es treballarà, han de ser temes propers a l’entorn de l’alumnat que captin la seva atenció, creï curiositat i que faci que els alumnes tinguin un paper actiu. El tema s’ha de treballar des de diferents perspectives per tal que sigui pluridisciplinari. A partir d’aquí s’ha de planificar l’organització del projecte, els continguts que tindrà i les activitats que es treballaran. Durant aquest procés s’ha de tenir en compte els coneixements previs de la canalla ja que seran ells mateixos qui vagin realitzant el seu propi aprenentatge adquirint nous coneixements. Cal dir que el paper del mestre durant el projecte ha de ser de guia, oferint la seva ajuda quan sorgeixin dubtes però sense donar directament la informació. Per últim, ha d’haver una conclusió i valoració de tots els temes tractats durant el projecte per comprovar que els/les nens/es han assolit els coneixements plantejats i en poden treure profit per utilitzar-los tant dins de l’escola com fora.
Marta García Corbacho
Els projectes escolars són una forma d’aprenentatge molt constructivista on es fa fàcil que els/les nens/es aprenguin uns continguts d’una forma significativa. Es busca que els alumnes entenguin els coneixements que el docent li proporciona i puguin treure profit de cara a l’escola i a la seva vida fora de les aules. Amb projectes telemàtics com el que ens mostra aquest vídeo, el projecte GeoCATing, a la Xarxa Lacanet, els alumnes poden treballar diversos continguts d’una forma interdisciplinària sobre el seu municipi i realitzar rutes per a que altres centres puguin fer una visita turística guiada. A través de la Xarxa Lacanet es poden mostrar les diverses rutes que han realitzat cada centres, a més, de cara al docent hi ha tota la informació necessària per dur a terme un projecte d’aquest tipus. A través d’aquests projectes i amb l’ajuda de la xarxa, la relació entre els centres augmenta creant un clima de cooperació i col•laboració.
2- Els Programes d’innovació educativa que proposa el Depart. Educació
Les eines tecnològiques s’han d’integrar a l’escola d’una forma interdisciplinària i accessible. Hem de partir d’uns inconvenients que suposen les TIC i solucionar-los per deixar lloc al món de la tecnologia dins l’escola. La manca de formació per part del docent i de les famílies sobre les noves tecnologies fa que molt projectes innovador no es puguin dur a terme , per tant, s’ha de proporcionar els cursos necessaris per abastir aquest problema. Al centre , també ha d’haver uns recursos determinats (ordinadors, pissarres digitals, aules equipades, etc.) per tal d’introduir els projectes telemàtics dins de les aules. Tenint aquests aspectes solucionats crec que els projectes, a través d’uns continguts ja establerts pel currículum, es poden realitzar a les classes. Estaria bé, fer una assignatura anomenada “Projectes” (crec que en alguns centre ja existeix) i realitzar un projecte durant un trimestre. Primer fer propostes sobre el tema que es treballarà, han de ser temes propers a l’entorn de l’alumnat que captin la seva atenció, creï curiositat i que faci que els alumnes tinguin un paper actiu. El tema s’ha de treballar des de diferents perspectives per tal que sigui pluridisciplinari. A partir d’aquí s’ha de planificar l’organització del projecte, els continguts que tindrà i les activitats que es treballaran. Durant aquest procés s’ha de tenir en compte els coneixements previs de la canalla ja que seran ells mateixos qui vagin realitzant el seu propi aprenentatge adquirint nous coneixements. Cal dir que el paper del mestre durant el projecte ha de ser de guia, oferint la seva ajuda quan sorgeixin dubtes però sense donar directament la informació. Per últim, ha d’haver una conclusió i valoració de tots els temes tractats durant el projecte per comprovar que els/les nens/es han assolit els coneixements plantejats i en poden treure profit per utilitzar-los tant dins de l’escola com fora.
Marta García Corbacho
Mirades pedagògiques
a)Comentari sobre el vídeo “Una visió de l'AMPA sobre la utilització de les TIC”
Belén Navarrete, presidenta de l’AMPA del CEIP Baixeras de Barcelona, ens explica al vídeo la importància del procés d’ensenyança per utilitzar bé les noves tecnologies i així millorar l’aprenentatge de l’alumnat. Penso que és essencial que els nens siguin competents en el tracte de la informació i la competència digital, a l’igual que en les altres set competències bàsiques. Això si, he de matisar que l’aprenentatge s’ha de basar en l’edat del nen ja que no és el mateix que un alumne de primer de Primària utilitzi un ordinador que no pas ho faci un de sisè, per tant el grau de complexitat a l’hora d’utilitzar qualsevol tecnologia s’ha de tenir en compte.
La protagonista del vídeo també comenta si realment els alumnes s’utilitzen de forma òptima les TIC de cara al seu propi aprenentatge. Lògicament si que les fan servir també depenent de l’edat del nen, però no tal com s’haurien d’usar. En aquest cas, puc posar un clar exemple: la meva germana Marta, la qual té 12 anys, per realitzar algun treball amb Internet busca el que necessita a Google i copia tot el que li sembla que pugui estar bé, sense corroborar-ho ni comparar-ho amb altres pàgines. Aquesta actuació és molt normal en els nens de Primària segons el que he pogut veure i és tasca de l’escola el que cada vegada utilitzin millor les eines tecnològiques que tenen a disposició.
Acabo aquest comentari opinant sobre el possible feedback que pot haver entre fills i pares en l’ús de les noves tecnologies, sent aquest fet quelcom primordial donat que a l’escola és possible que els nens aprenguin a utilitzar alguna eina útil per a les tasques que han de realitzar dia a dia els pares. O a l’inrevés, que siguin els pares els que donin consells sobre com utilitzar les TIC que té a l’abast el nen.
b) Relació entre els projectes telemàtics i el currículum escolar i la seva implementació
Les TIC i el currículum escolar s’han de posar totalment en comú quant abans millor, adaptant-se als nous temps que corren, on la creació i optimització de la maquinària tecnològica és constant. En la meva opinió, la integració de les noves tecnologies al món escolar hauria de ser un fet prioritari, tant en el procés d’ensenyança/aprenentatge de l’alumnat, amb la implementació d’un ordinador per cada alumne i projector amb pantalla tàctil a l’aula per posar un exemple, com en l’administració del centre i de tota la comunitat educativa. El motiu de la meva defensa a favor de les noves tecnologies radica en tot el que tenim a l’abast, amb Internet com a eina clau de la que depenen totes les altres, ens obra les portes a conèixer millor el món que ens envolta, tot i que ara mateix no ho aprofitem tant com deuríem. De tots és sabut que actualment el projecte “1x1” de l’ESO no és més que el mètode d’ensenyament tradicional però actualitzat al segle XXI...
Segons el que esmenta la pàgina del “XTEC”, les TIC s’han d’utilitzar de forma interdisciplinària a totes les matèries curriculars fomentant, a més, el treball cooperatiu. El problema és que ningú ha donat una resposta concreta a aquesta afirmació. Què podríem fer nosaltres com a mestres? Promocionar el treball per projectes pot ser un bon exemple, tasca que permet afavorir la recerca, selecció i l’elaboració de la informació per part dels nens, a part de donar l’opció que l’alumnat treballi temes que vertaderament els interessi.
I com implementar tot això dins el currículum escolar? Una bona manera seria la d’obligar a tots els centres a fer algunes hores setmanals dedicades al treball per Projectes dins la llei. Així, el treball amb noves tecnologies passaria a ser fonamental, de manera que s’aprofitaria tota aquesta inversió inicial que s’ha fet ja en alguns centres. És a dir, el plantejament del tema a tractar, la recerca d’informació i la seva posada en pràctica podria fer-la tot sol l’alumne segons la seva edat, tot comptant amb l’ajuda del mestre.
Rafa Robles Fontanet
Belén Navarrete, presidenta de l’AMPA del CEIP Baixeras de Barcelona, ens explica al vídeo la importància del procés d’ensenyança per utilitzar bé les noves tecnologies i així millorar l’aprenentatge de l’alumnat. Penso que és essencial que els nens siguin competents en el tracte de la informació i la competència digital, a l’igual que en les altres set competències bàsiques. Això si, he de matisar que l’aprenentatge s’ha de basar en l’edat del nen ja que no és el mateix que un alumne de primer de Primària utilitzi un ordinador que no pas ho faci un de sisè, per tant el grau de complexitat a l’hora d’utilitzar qualsevol tecnologia s’ha de tenir en compte.
La protagonista del vídeo també comenta si realment els alumnes s’utilitzen de forma òptima les TIC de cara al seu propi aprenentatge. Lògicament si que les fan servir també depenent de l’edat del nen, però no tal com s’haurien d’usar. En aquest cas, puc posar un clar exemple: la meva germana Marta, la qual té 12 anys, per realitzar algun treball amb Internet busca el que necessita a Google i copia tot el que li sembla que pugui estar bé, sense corroborar-ho ni comparar-ho amb altres pàgines. Aquesta actuació és molt normal en els nens de Primària segons el que he pogut veure i és tasca de l’escola el que cada vegada utilitzin millor les eines tecnològiques que tenen a disposició.
Acabo aquest comentari opinant sobre el possible feedback que pot haver entre fills i pares en l’ús de les noves tecnologies, sent aquest fet quelcom primordial donat que a l’escola és possible que els nens aprenguin a utilitzar alguna eina útil per a les tasques que han de realitzar dia a dia els pares. O a l’inrevés, que siguin els pares els que donin consells sobre com utilitzar les TIC que té a l’abast el nen.
b) Relació entre els projectes telemàtics i el currículum escolar i la seva implementació
Les TIC i el currículum escolar s’han de posar totalment en comú quant abans millor, adaptant-se als nous temps que corren, on la creació i optimització de la maquinària tecnològica és constant. En la meva opinió, la integració de les noves tecnologies al món escolar hauria de ser un fet prioritari, tant en el procés d’ensenyança/aprenentatge de l’alumnat, amb la implementació d’un ordinador per cada alumne i projector amb pantalla tàctil a l’aula per posar un exemple, com en l’administració del centre i de tota la comunitat educativa. El motiu de la meva defensa a favor de les noves tecnologies radica en tot el que tenim a l’abast, amb Internet com a eina clau de la que depenen totes les altres, ens obra les portes a conèixer millor el món que ens envolta, tot i que ara mateix no ho aprofitem tant com deuríem. De tots és sabut que actualment el projecte “1x1” de l’ESO no és més que el mètode d’ensenyament tradicional però actualitzat al segle XXI...
Segons el que esmenta la pàgina del “XTEC”, les TIC s’han d’utilitzar de forma interdisciplinària a totes les matèries curriculars fomentant, a més, el treball cooperatiu. El problema és que ningú ha donat una resposta concreta a aquesta afirmació. Què podríem fer nosaltres com a mestres? Promocionar el treball per projectes pot ser un bon exemple, tasca que permet afavorir la recerca, selecció i l’elaboració de la informació per part dels nens, a part de donar l’opció que l’alumnat treballi temes que vertaderament els interessi.
I com implementar tot això dins el currículum escolar? Una bona manera seria la d’obligar a tots els centres a fer algunes hores setmanals dedicades al treball per Projectes dins la llei. Així, el treball amb noves tecnologies passaria a ser fonamental, de manera que s’aprofitaria tota aquesta inversió inicial que s’ha fet ja en alguns centres. És a dir, el plantejament del tema a tractar, la recerca d’informació i la seva posada en pràctica podria fer-la tot sol l’alumne segons la seva edat, tot comptant amb l’ajuda del mestre.
Rafa Robles Fontanet
Mirades Pedagògiques
A) MIRADES PEDAGÒGIQUES.
Moisès Anguera ens parla sobre el GeoCATing, un projecte telemàtic que pren com a excusa el coneixement del medi (trepitjant-lo), la utilització de les TIC i la interacció amb les altres escoles.
Moltes escoles basen l’aprenentatge del medi en coneixements teòrics, i en canvi projectes com aquests motiven a l’alumnat per tal de manipular i posar en pràctica tot el que saben sobre l’orientació, la interpretació de mapes, coordenades, etc. És cert, que la realització del GeoCATing és un treball força dur, i sobretot pels docents. Ells mateixos han d’estar conscienciat sobre que no cal que tinguin un coneixement de les TIC molt elevat, ja que realment ha de ser a nivell d’usuari i a més, tan per part d’ells com dels alumnes, és molt important la intuïció. No cal que tot el projecte estigui pautat, perquè realment el més important és com l’alumnat aconsegueix aplicar tot el que sap, de forma cooperativa, aprenent dels demés com del mestre, i fins i tot el propi docent dels discents.
Val a dir sobre la metodologia, que els coneixements previs són molt importants. Abans de començar en el projecte s’hauria de fer una investigació i un recordatori sobre els mapes i els seus elements (escala, orientació, coordenades, corbes de nivell, entre d’altres), i això es pot fer alhora amb un Gps, mapes virtuals o aplicacions senzilles com el Google Earth. Poden començar amagant algun tresor per la classe, al pati, amb jocs com “enfonsar la tropa” o fins i tot a la pròpia xarxa. Sense que ens donem compte, estem treballant amb tots els nostres sentits, i sobretot de forma interdisciplinària a partir de la motivació, e respecte i el diàleg.
En unes altres paraules, encara que l’alumnat tingui per objectiu trobar un tresor a partir d’una dinàmica col•lectiva, experimental/empírica i amb noves tecnologies, com el GPS, realment el que troba en aquest procés, és el propi aprenentatge que ha adquirit en el camí. Així mateix, el més interessant que esmenta Anguera és la utilització d’aquets projecte fins i tot com a crèdit de síntesi, és a dir, que es pot adaptar i realment, amb un gran esforç per part de tots es pot aconseguir un resultat molt òptim i més amb la incorporació de les TIC en les aules.
B) Els Programes d’innovació educativa.
El treball per projectes ha de cobrir una gran necessitat de l’alumnat, citada en el currículum, que és proporcionar un context adient acompanyat dels recursos necessaris, com poden ser les noves tecnologies. Com estem parlant des d’un punt de vista interdisciplinari, hem de tenir en compte que tot l’alumnat no tindrà el mateix nivell en cada bloc del projecte (matèries - disciplines), llavors s’haurà d’utilitzar un pla estratègic tenint en compte el currículum per aplicar-ho, no obstant, gràcies a plans individualitzats i més amb el treball cooperatiu, no cal fer aquestes adaptacions perquè en els projectes cada alumnes segueix el seu ritme, potencia la seva autonomia i aprèn sobre tot allò que l’envolta.
Seguint aquest fil, un procés per impulsar aquesta tipologia de projecte, és el diàleg, per tal de promoure la comunicació entre els propis companys, veïns, familiars i els propis mestres del centre.
D’altra banda, encara que al currículum es parli sobre la competència del tractament de la informació, s’hauria d’aplicar més a aula i tindre en compte cada aspecte que s’esmenta i relacionar-los amb la comprensió de les possibilitats i recursos del propi centre i alumnat, i sobretot fomentant l’aprenentatge dels propis docents.
Val a dir que seria interessant que el propi centre redactés un document en el que es parlés del tractament de les TIC en cada una de les matèries i així impulsar-ho de forma pràctica. Llavors la feina dels docents consisteix en elaborar activitats, WebQuest, projectes... per tal crear un objectiu on els discents hauran d’utilitzar totes les eines curriculars possible i les TIC, com a mitjans per aconseguir la finalitat. Llavors el paper del mestre com a guia i impulsor dels coneixements, els altres docents de les altres matèries com ajudants, els recursos i l’alumnat amb les seves ganes de posar en pràctica tots els coneixements, a partir d’experiències manipulatives - empíriques i interdisciplinàries.
Ariadna González Sánchez
Moisès Anguera ens parla sobre el GeoCATing, un projecte telemàtic que pren com a excusa el coneixement del medi (trepitjant-lo), la utilització de les TIC i la interacció amb les altres escoles.
Moltes escoles basen l’aprenentatge del medi en coneixements teòrics, i en canvi projectes com aquests motiven a l’alumnat per tal de manipular i posar en pràctica tot el que saben sobre l’orientació, la interpretació de mapes, coordenades, etc. És cert, que la realització del GeoCATing és un treball força dur, i sobretot pels docents. Ells mateixos han d’estar conscienciat sobre que no cal que tinguin un coneixement de les TIC molt elevat, ja que realment ha de ser a nivell d’usuari i a més, tan per part d’ells com dels alumnes, és molt important la intuïció. No cal que tot el projecte estigui pautat, perquè realment el més important és com l’alumnat aconsegueix aplicar tot el que sap, de forma cooperativa, aprenent dels demés com del mestre, i fins i tot el propi docent dels discents.
Val a dir sobre la metodologia, que els coneixements previs són molt importants. Abans de començar en el projecte s’hauria de fer una investigació i un recordatori sobre els mapes i els seus elements (escala, orientació, coordenades, corbes de nivell, entre d’altres), i això es pot fer alhora amb un Gps, mapes virtuals o aplicacions senzilles com el Google Earth. Poden començar amagant algun tresor per la classe, al pati, amb jocs com “enfonsar la tropa” o fins i tot a la pròpia xarxa. Sense que ens donem compte, estem treballant amb tots els nostres sentits, i sobretot de forma interdisciplinària a partir de la motivació, e respecte i el diàleg.
En unes altres paraules, encara que l’alumnat tingui per objectiu trobar un tresor a partir d’una dinàmica col•lectiva, experimental/empírica i amb noves tecnologies, com el GPS, realment el que troba en aquest procés, és el propi aprenentatge que ha adquirit en el camí. Així mateix, el més interessant que esmenta Anguera és la utilització d’aquets projecte fins i tot com a crèdit de síntesi, és a dir, que es pot adaptar i realment, amb un gran esforç per part de tots es pot aconseguir un resultat molt òptim i més amb la incorporació de les TIC en les aules.
B) Els Programes d’innovació educativa.
El treball per projectes ha de cobrir una gran necessitat de l’alumnat, citada en el currículum, que és proporcionar un context adient acompanyat dels recursos necessaris, com poden ser les noves tecnologies. Com estem parlant des d’un punt de vista interdisciplinari, hem de tenir en compte que tot l’alumnat no tindrà el mateix nivell en cada bloc del projecte (matèries - disciplines), llavors s’haurà d’utilitzar un pla estratègic tenint en compte el currículum per aplicar-ho, no obstant, gràcies a plans individualitzats i més amb el treball cooperatiu, no cal fer aquestes adaptacions perquè en els projectes cada alumnes segueix el seu ritme, potencia la seva autonomia i aprèn sobre tot allò que l’envolta.
Seguint aquest fil, un procés per impulsar aquesta tipologia de projecte, és el diàleg, per tal de promoure la comunicació entre els propis companys, veïns, familiars i els propis mestres del centre.
D’altra banda, encara que al currículum es parli sobre la competència del tractament de la informació, s’hauria d’aplicar més a aula i tindre en compte cada aspecte que s’esmenta i relacionar-los amb la comprensió de les possibilitats i recursos del propi centre i alumnat, i sobretot fomentant l’aprenentatge dels propis docents.
Val a dir que seria interessant que el propi centre redactés un document en el que es parlés del tractament de les TIC en cada una de les matèries i així impulsar-ho de forma pràctica. Llavors la feina dels docents consisteix en elaborar activitats, WebQuest, projectes... per tal crear un objectiu on els discents hauran d’utilitzar totes les eines curriculars possible i les TIC, com a mitjans per aconseguir la finalitat. Llavors el paper del mestre com a guia i impulsor dels coneixements, els altres docents de les altres matèries com ajudants, els recursos i l’alumnat amb les seves ganes de posar en pràctica tots els coneixements, a partir d’experiències manipulatives - empíriques i interdisciplinàries.
Ariadna González Sánchez
Marc educatiu actual
El marc educatiu actualº
1) Preguntes de la cacera del tresor “Competències”.
• Què és una competència?
En l’àmbit educatiu, entenem el terme “competència” com la capacitat que tenen els discents en posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits en situacions normals de la vida quotidiana. Ells mateixos han de poder resoldre els problemes que sorgeixin utilitzant tot el que saben de forma transversal, en tots els àmbits de la cognició humana segons l’edat. A més, és tan important que aprenguin nous conceptes com que ho facin amb l’actitud adequada al context que els envolta.
• Com s'agrupen les competències bàsiques?
Com sabem, tenim vuit competències bàsiques dins del món de l’educació. Aquestes es poden classificar segons el seu significat més general: competència lingüística i audiovisual junt amb l’artística i cultural com a competències comunicatives, ja que el que es busca que hom sigui capaç de expressar el que pensa de forma correcta; el tractament de la informació i la competència digital, la matemàtica i la d’aprendre a aprendre les trobem dins de les metodològiques, donat que en aquestes la part pràctica del coneixement és la més important; com a única competència personal trobem la de l’autonomia i iniciativa personal, i com el seu propi nom indica, cadascú aprèn d’una forma diferent; per últim tenim el coneixement i interacció amb el món físic i la social i ciutadana com a competències per conviure i habitar el món, ja que tenir coneixement de tot el que ens envolta, tant la naturalesa com la societat, és bàsic.
Totes aquesta classificació té com a finalitat que els nenes assoleixin quatre aspectes bàsics: ser i actuar de manera autònoma, saber pensar i comunicar, tenir iniciativa pròpia i conviure en societat i en el món.
• Què vol dir que les competències tenen un important caràcter transversal?
Quant ens referim a la transversalitat, volem dir que tot els continguts de les matèries escolars han de tractar de ple totes les competències bàsiques al mateix temps. Per exemple, a matemàtiques no podem aprendre en òptimes condicions si no es domina la llengua per entendre bé els problemes i exercicis. O un altra cas ben clar és el dels projectes, on els nens s’interessen per un tema que els agrada i els motiva i, a la vegada que es diverteixen, desenvolupen les seves capacitats en la recerca i selecció d’informació, plantejament del treball, etc.
2) Preguntes sobre l’article “La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació”.
• Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "No es tracta pas que el docent aprengui tecnologia, sinó que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia"?
Estic completament d’acord, és primordial que els mestres, tant els que entren nous com els més experimentats, tinguin unes nocions bàsiques per a ensenyar a l’alumnat. No crec que es refereixi a aprendre tot el que es pot fer amb les noves tecnologies, ja que això és quasi una utopia, sinó més aviat comenta que s’hauria adquirir experiència en allò que els servirà als nens de cara al futur: usar Internet, crear una plana web, escriure o crear una gràfica amb l’Office...
Si la figura del docent no s’actualitza a mesura que ho fa l’educació i la societat en general, ens trobem en un conflicte molt greu. Però també ho ha de fer la llei educativa i les escoles del nostre país, s’han d’adaptar als nous temps. Tot i que es promou el treball per competències i per projectes, la realitat a la gran majoria de centres escolars és la de sempre: el llibre, el mestre explica i el nen escolta.
• Quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia?
En quant a la cerca d’informació, crec que el més important que un ha de saber per ensenyar a utilitzar les noves tecnologies és definir el problema que s’ha de resoldre i, a partir d’aquí, conèixer com s’elabora, es recerca, es selecciona, s’organitza i s’emmagatzema la informació, definir les seves característiques principals, així com saber accedir als recursos informatius per mitjà d’Internet i saber valorar la informació verídica en quant a la seva fiabilitat, actualització i accessibilitat.
Pel tractament de la informació, és essencial saber explorar, extraure i seleccionar i ordenar la informació rellevant al igual que poder esquematitzar-la i resumir-la, tot sabent que el primordial es l’aprenentatge bàsic dels nens: interioritzar la informació útil, establir relació entre els coneixements previs i els nous, etc.
Per últim, per la comunicació i l’aplicació de la informació, tant és primordial citar adequadament d’on s’ha extret la informació i mantenir la seva privacitat, respectar la diversitat en general, concretar quina és la finalitat de la recerca d’informació i prendre decisions incorporant diferents punts de vista si escau.
Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.
• La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 de les bàsiques. Quines?
La competència informacional és aquella que demostra que hom és capaç de tractar com Déu mana la informació, tant en la seva elaboració com en la recerca, selecció i organització de la informació verídica i fiable per a que tot això s’integri dins del coneixement del que aprèn.
Si comparem ara aquesta competència amb les vuit bàsiques, podem notar clarament que quatre d’elles, o inclòs alguna més, es tracten de ple dins del món de la informació: la primera d’elles es la competència lingüística i audiovisual, la qual es essencial per saber llegir i interpretar degudament la informació i així tornar a elaborar-ne de nova per a un coneixement propi i autònom; lligant amb l’anterior, la competència d’autonomia i iniciativa personal també la podem trobar aquí dins, ja que els alumnes han de poder treballar sols o en equip quan tracten la recerca, selecció i organització de la informació, així com exposar idees i mostrar motivació pròpia per seguir adquirint coneixements; lògicament, també treballem amb la informació mitjançant la competència digital i el tractament de la informació, donat que actualment per buscar informació quasi tothom ho fa per Internet, tant els alumnes per buscar la informació necessària per treballar com els docents per corroborar que tot aquest esforç surt de fonts segures i fiables, així com a complementar contínuament la feina a partir de l’ús de les noves tecnologies; per últim, aprendre a aprendre també la podem posar en aquest grup perquè és vital que els alumnes s’adonin del que fan, de les seves possibilitats potencials així com dels errors que cometen i que poden corregir a mesura que avancen durant el treball del tracte de la informació.
• Situació pròpia de l’apartat I.D.TIC (plana 20) del document “Estandares de competencias en TIC para docentes”.
- I.D.1: Sé manipular tota classe d’ordinadors bàsics a nivell d’usuari així com tota la classe de perifèrics que pugui haver, des d’impressores i escàners a memòries externes o connexió de dispositius com mòbils, càmeres...
- I.D.2: Coneixo quasi tots els secrets per saber funcionar bé un processador de text (Word) o per fer presentacions (PowerPoint) i estadístiques (Excel), així com ensenyar les seves funcions.
- I.D.3: Se crear vídeos i muntatges fotogràfics de tot tipus utilitzant diversos programes per la manipulació d’arxius de vídeo o àudio.
- I.D.4: Puc manipular imatges senzilles, canviar el seu format i el que ocupa però de forma molt senzilla utilitzant el paint.
- I.D.5: Utilitzo molt sovint Internet per buscar qualsevol cosa, així que no tinc dificultats aquí.
- I.D.6: No utilitzo mai aquest tipus de recerca. Em limito al que puc trobar a través de Google.
- I.D.7: Sé com crear diferents tipus de correus electrònics i contes on s’ha d’utilitzar un correu (Facebook), a més d’utilitzar-los molt sovint.
- I.D.8: A mi si que m’han fet varis tutorials per aprendre a utilitzar diferents programes informàtics per exemple, però no m’han ensenyat mai a explicar-ho jo als demés.
- I.D.9: Normalment, quan necessito algun programa informàtic, sé on trobar-lo (com a www.softonic.com), i normalment els sé utilitzar tots els que descarrego i instal•lo.
- I.D.10: Realment, aquí no tinc gens d’experiència. Podria esmentar el registre que fa el moodle...
- I.D.11: Quasi sempre em connecto a través d’Internet per controlar el treball que he de fer junt amb les altres companys amb el Messenger, Facebook...
Què és una “cacera del tresor”?
És un tipus d’activitat a través d’Internet que consisteix en una petita introducció del tema que es parla, una sèrie de preguntes que es poden contestar amb els links de la pròpia pàgina i una pregunta final anomenada “la gran pregunta”, la qual no es pot respondre exactament amb la informació que dóna la pàgina. Com a un clar exemple, trobem aquesta mateixa activitat, on hem començat amb una introducció dels marcs educatius i legislatius, una sèrie de preguntes i els links necessaris per contestar satisfactòriament.
Rafa Robles Fontanet
1) Preguntes de la cacera del tresor “Competències”.
• Què és una competència?
En l’àmbit educatiu, entenem el terme “competència” com la capacitat que tenen els discents en posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits en situacions normals de la vida quotidiana. Ells mateixos han de poder resoldre els problemes que sorgeixin utilitzant tot el que saben de forma transversal, en tots els àmbits de la cognició humana segons l’edat. A més, és tan important que aprenguin nous conceptes com que ho facin amb l’actitud adequada al context que els envolta.
• Com s'agrupen les competències bàsiques?
Com sabem, tenim vuit competències bàsiques dins del món de l’educació. Aquestes es poden classificar segons el seu significat més general: competència lingüística i audiovisual junt amb l’artística i cultural com a competències comunicatives, ja que el que es busca que hom sigui capaç de expressar el que pensa de forma correcta; el tractament de la informació i la competència digital, la matemàtica i la d’aprendre a aprendre les trobem dins de les metodològiques, donat que en aquestes la part pràctica del coneixement és la més important; com a única competència personal trobem la de l’autonomia i iniciativa personal, i com el seu propi nom indica, cadascú aprèn d’una forma diferent; per últim tenim el coneixement i interacció amb el món físic i la social i ciutadana com a competències per conviure i habitar el món, ja que tenir coneixement de tot el que ens envolta, tant la naturalesa com la societat, és bàsic.
Totes aquesta classificació té com a finalitat que els nenes assoleixin quatre aspectes bàsics: ser i actuar de manera autònoma, saber pensar i comunicar, tenir iniciativa pròpia i conviure en societat i en el món.
• Què vol dir que les competències tenen un important caràcter transversal?
Quant ens referim a la transversalitat, volem dir que tot els continguts de les matèries escolars han de tractar de ple totes les competències bàsiques al mateix temps. Per exemple, a matemàtiques no podem aprendre en òptimes condicions si no es domina la llengua per entendre bé els problemes i exercicis. O un altra cas ben clar és el dels projectes, on els nens s’interessen per un tema que els agrada i els motiva i, a la vegada que es diverteixen, desenvolupen les seves capacitats en la recerca i selecció d’informació, plantejament del treball, etc.
2) Preguntes sobre l’article “La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació”.
• Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "No es tracta pas que el docent aprengui tecnologia, sinó que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia"?
Estic completament d’acord, és primordial que els mestres, tant els que entren nous com els més experimentats, tinguin unes nocions bàsiques per a ensenyar a l’alumnat. No crec que es refereixi a aprendre tot el que es pot fer amb les noves tecnologies, ja que això és quasi una utopia, sinó més aviat comenta que s’hauria adquirir experiència en allò que els servirà als nens de cara al futur: usar Internet, crear una plana web, escriure o crear una gràfica amb l’Office...
Si la figura del docent no s’actualitza a mesura que ho fa l’educació i la societat en general, ens trobem en un conflicte molt greu. Però també ho ha de fer la llei educativa i les escoles del nostre país, s’han d’adaptar als nous temps. Tot i que es promou el treball per competències i per projectes, la realitat a la gran majoria de centres escolars és la de sempre: el llibre, el mestre explica i el nen escolta.
• Quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia?
En quant a la cerca d’informació, crec que el més important que un ha de saber per ensenyar a utilitzar les noves tecnologies és definir el problema que s’ha de resoldre i, a partir d’aquí, conèixer com s’elabora, es recerca, es selecciona, s’organitza i s’emmagatzema la informació, definir les seves característiques principals, així com saber accedir als recursos informatius per mitjà d’Internet i saber valorar la informació verídica en quant a la seva fiabilitat, actualització i accessibilitat.
Pel tractament de la informació, és essencial saber explorar, extraure i seleccionar i ordenar la informació rellevant al igual que poder esquematitzar-la i resumir-la, tot sabent que el primordial es l’aprenentatge bàsic dels nens: interioritzar la informació útil, establir relació entre els coneixements previs i els nous, etc.
Per últim, per la comunicació i l’aplicació de la informació, tant és primordial citar adequadament d’on s’ha extret la informació i mantenir la seva privacitat, respectar la diversitat en general, concretar quina és la finalitat de la recerca d’informació i prendre decisions incorporant diferents punts de vista si escau.
Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.
• La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 de les bàsiques. Quines?
La competència informacional és aquella que demostra que hom és capaç de tractar com Déu mana la informació, tant en la seva elaboració com en la recerca, selecció i organització de la informació verídica i fiable per a que tot això s’integri dins del coneixement del que aprèn.
Si comparem ara aquesta competència amb les vuit bàsiques, podem notar clarament que quatre d’elles, o inclòs alguna més, es tracten de ple dins del món de la informació: la primera d’elles es la competència lingüística i audiovisual, la qual es essencial per saber llegir i interpretar degudament la informació i així tornar a elaborar-ne de nova per a un coneixement propi i autònom; lligant amb l’anterior, la competència d’autonomia i iniciativa personal també la podem trobar aquí dins, ja que els alumnes han de poder treballar sols o en equip quan tracten la recerca, selecció i organització de la informació, així com exposar idees i mostrar motivació pròpia per seguir adquirint coneixements; lògicament, també treballem amb la informació mitjançant la competència digital i el tractament de la informació, donat que actualment per buscar informació quasi tothom ho fa per Internet, tant els alumnes per buscar la informació necessària per treballar com els docents per corroborar que tot aquest esforç surt de fonts segures i fiables, així com a complementar contínuament la feina a partir de l’ús de les noves tecnologies; per últim, aprendre a aprendre també la podem posar en aquest grup perquè és vital que els alumnes s’adonin del que fan, de les seves possibilitats potencials així com dels errors que cometen i que poden corregir a mesura que avancen durant el treball del tracte de la informació.
• Situació pròpia de l’apartat I.D.TIC (plana 20) del document “Estandares de competencias en TIC para docentes”.
- I.D.1: Sé manipular tota classe d’ordinadors bàsics a nivell d’usuari així com tota la classe de perifèrics que pugui haver, des d’impressores i escàners a memòries externes o connexió de dispositius com mòbils, càmeres...
- I.D.2: Coneixo quasi tots els secrets per saber funcionar bé un processador de text (Word) o per fer presentacions (PowerPoint) i estadístiques (Excel), així com ensenyar les seves funcions.
- I.D.3: Se crear vídeos i muntatges fotogràfics de tot tipus utilitzant diversos programes per la manipulació d’arxius de vídeo o àudio.
- I.D.4: Puc manipular imatges senzilles, canviar el seu format i el que ocupa però de forma molt senzilla utilitzant el paint.
- I.D.5: Utilitzo molt sovint Internet per buscar qualsevol cosa, així que no tinc dificultats aquí.
- I.D.6: No utilitzo mai aquest tipus de recerca. Em limito al que puc trobar a través de Google.
- I.D.7: Sé com crear diferents tipus de correus electrònics i contes on s’ha d’utilitzar un correu (Facebook), a més d’utilitzar-los molt sovint.
- I.D.8: A mi si que m’han fet varis tutorials per aprendre a utilitzar diferents programes informàtics per exemple, però no m’han ensenyat mai a explicar-ho jo als demés.
- I.D.9: Normalment, quan necessito algun programa informàtic, sé on trobar-lo (com a www.softonic.com), i normalment els sé utilitzar tots els que descarrego i instal•lo.
- I.D.10: Realment, aquí no tinc gens d’experiència. Podria esmentar el registre que fa el moodle...
- I.D.11: Quasi sempre em connecto a través d’Internet per controlar el treball que he de fer junt amb les altres companys amb el Messenger, Facebook...
Què és una “cacera del tresor”?
És un tipus d’activitat a través d’Internet que consisteix en una petita introducció del tema que es parla, una sèrie de preguntes que es poden contestar amb els links de la pròpia pàgina i una pregunta final anomenada “la gran pregunta”, la qual no es pot respondre exactament amb la informació que dóna la pàgina. Com a un clar exemple, trobem aquesta mateixa activitat, on hem començat amb una introducció dels marcs educatius i legislatius, una sèrie de preguntes i els links necessaris per contestar satisfactòriament.
Rafa Robles Fontanet
Marc Educatiu actual
Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes plantejades.
Què és una competència? Són aprenentatges que comprenen el desenvolupament de capacitats (intel•lectuals, afectives, motrius, de relació interpersonal, d'inserció social, morals) més que l'exclusiva adquisició de continguts puntuals i descontextualitzats.
Què vol dir ser competent? Haver fet un procés d'aprenentatge global que integra continguts de diferents tipus (coneixements, habilitats i actituds), seleccionant aquelles capacitats que es consideren realment indispensables per facilitar la plena realització personal i social.
Com s'agrupen les competències bàsiques? Transversals: Comunicatives (Competència comunicativa lingüística i AV, Competència artística i cultural), Metodològiques ( Tractament de la informació i competència digital, Competència matemàtica, Competència d’aprendre a aprendre), Personals ( Competència d’autonomia i iniciativa personal). Específiques: (Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana).
Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació.
- Estic d’acord amb l’afirmació ja que considero que el docent ha de tenir unes nocions sobre les noves tecnologies però té molt més pes el fet de saber com introduir-les a les aules, com utilitzar-les de cara als coneixements que s’han de tractar amb l’alumnat i saber que tenen un caire interdisciplinari on totes les matèries estan implicades.
-1) Cerca i recuperació de la informació: Identificar les necessitats informatives: Definir el problema que es pretén resoldre, Conèixer els Recursos disponibles: Comprendre com s’elabora, organitza i emmagatzema la informació, seleccionar els recursos que millor s’ajustin a la necessitat d’informació reconeguda. Localitzar i recuperar informació: Planificar el treball de cerca. Avaluar els resultats i el procés de cerca: Seleccionar els documents més útils per a cada cas, comparar informació de diverses fonts. 2) Tractament de la informació: Organitzar la informació: Registrar i analitzar els continguts seleccionats (Comprendre, analitzar i interpretar la informació recuperada), Estructurar la informació seleccionada (Ordenar i classificar la informació seleccionada, sistematitzar i sintetitzar la informació rellevant), Transformar la informació en coneixement Personal: Integrar la informació (Establir connexions amb coneixements previs), Manipular la Informació (Construir significats i elaborar nova informació ). 3) Comunicació i aplicació de la informació: Actuar amb ètica en la utilització: Accedir legalment als recursos (Reconèixer i citar adequadament les fonts d’informació utilitzades), Identificar valors i creences (Respectar diversitat), Compartir i aplicar el coneixement: Difondre el producte
Creat (Concretar finalitat), Aplicar el coneixement (Proposar actuacions i ser conseqüent).
MARC EDUCATIU, COMPETÈNCIES BÀSIQUES I COMPETÈNCIA INFORMACIONAL:
La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes competències. Quines? Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències bàsiques a la competència informacional.
Comparteix continguts amb la Competència comunicativa, lingüística i audiovisual, Competència d'autonomia i iniciativa personal , Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i Competència social i ciutadana. Aquestes quatre són les que comparteixen més continguts però la Competència d’aprendre a aprendre també té un gran pes.
Trobem les primeres aportacions dins de La Competència comunicativa ja que suposa saber interaccionar per escrit amb l'ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir les tecnologies de la comunicació i també tenir la capacitat d’aprendre la comunicació a través de diferents tecnologies de la informació i comunicació .La Competència artística i cultural aporta el saber crear amb eines tecnològiques representacions. Competència Matemàtica en moltes ocasions a través d’Internet i mitjançant eines tecnològiques l’alumnat es pot trobar amb casos de resolució de problemes on hauran d’utilitzar tècniques matemàtiques i digitals. Competència d’aprendre a aprendre, a l’hora d’utilitzar les noves tecnologies els alumnes han de tenir la capacitat gestionar i controlar processos personals tot aconseguint determinats objectius. Competència d’autonomia personal, aporta tenir la capacitat en les activitats TIC de portar endavant projectes i plans a nivell personal, social i laboral. Competència d’interacció amb el món físic i Competència Social i ciutadana ja que contemplen les situacions problemàtiques que tot ciutadà i ciutadana ha d'aprendre a administrar i solucionar en camps concrets com l'educació tecnològica.
Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que desenvolupa.
ID.1 Capacitat d’entendre i manipular aquests aparells a un nivell bo-excel•lent. ID.2 Domini de tots els processadors de text, tot i que tinc nocions bàsiques de com dur a terme activitats amb aquestes aplicacions destinades als nens. ID. 3 Domini de programes com: Power Point, Adove Real Player, Reproductor Media i algun programa similar. El més utilitzat és el power point, pels alumnes és una eina molt aprofitable que es pot utilitzar per fer la síntesi i exposició d’un treball. ID.4 Del software gràfic tinc unes nocions bàsiques ja que és un dels programes que menys he hagut d’utilitzar. 1D.5 Capacitat d’utilitzar i explicar Internet i d’ensenyar quins són els seus usos i navegar per pàgines webs segures a nivell informacional i personal. ID.6 Coneixement d’estratègies per part de fer més ràpida la recerca d’informació a través de paraules claus. ID.7 Domini òptim del correu electrònic i de com fer-ho d’una forma segura i personal. ID.8 Nocions bàsiques sense una formació específica. ID.9 Coneixement de diversos llocs webs educatius degut a la cerca d’informació d’aspectes educatius durant la carrera de Magisteri. ID. 10 Domini complet del Moodle utilitzat en el transcurs de la carrera de Magisteri. ID. 11 Capacitat d’utilitzar i manipular amb tecnologies de comunicació i col•laboració. Els missatges de text amb el mòbil, comentaris a xarxes socials, correus electrònics via Hotmail són aplicacions que utilitzo diàriament.
Escriviu què penseu que pot ser una cacera del tresor.
Des d’una perspectiva educativa podem entendre un tresor com l’assoliment de coneixements curriculars i no curriculars (principis i valors) per part dels nens i nenes. La cacera del tresor és una aventura en la que s’endinsa tot aquell que decideix ser i fer de mestre, per tant, m’he d’incloure. En aquesta aventura els i les mestres hem de tenir clar que no estem sols, anem acompanyats de tota una comunitat educativa que també té l’objectiu d’aconseguir aquest tresor, en la comunitat educativa trobem, a les famílies, l’alumnat i docent (incloent equip directiu). Segurament, en aquest camí cap a la cacera del tresor ens ensopegarem amb diversos obstacles com: noves lleis, poc pressupost per a les escoles, no participació ni coordinació entre famílies i docent, etc. En aquests moments és quan hem de pensar en el tresor i en la importància que té per la societat adquirir-lo i per tant, buscar altres camins que solucionin aquells obstacles i ens ajudin a apropar-nos una mica més, com porten fent altres comunitats educatives al llarg de la història, a l’estimat tresor dels coneixements i valors.
Marta García Corbacho
Què és una competència? Són aprenentatges que comprenen el desenvolupament de capacitats (intel•lectuals, afectives, motrius, de relació interpersonal, d'inserció social, morals) més que l'exclusiva adquisició de continguts puntuals i descontextualitzats.
Què vol dir ser competent? Haver fet un procés d'aprenentatge global que integra continguts de diferents tipus (coneixements, habilitats i actituds), seleccionant aquelles capacitats que es consideren realment indispensables per facilitar la plena realització personal i social.
Com s'agrupen les competències bàsiques? Transversals: Comunicatives (Competència comunicativa lingüística i AV, Competència artística i cultural), Metodològiques ( Tractament de la informació i competència digital, Competència matemàtica, Competència d’aprendre a aprendre), Personals ( Competència d’autonomia i iniciativa personal). Específiques: (Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana).
Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació.
- Estic d’acord amb l’afirmació ja que considero que el docent ha de tenir unes nocions sobre les noves tecnologies però té molt més pes el fet de saber com introduir-les a les aules, com utilitzar-les de cara als coneixements que s’han de tractar amb l’alumnat i saber que tenen un caire interdisciplinari on totes les matèries estan implicades.
-1) Cerca i recuperació de la informació: Identificar les necessitats informatives: Definir el problema que es pretén resoldre, Conèixer els Recursos disponibles: Comprendre com s’elabora, organitza i emmagatzema la informació, seleccionar els recursos que millor s’ajustin a la necessitat d’informació reconeguda. Localitzar i recuperar informació: Planificar el treball de cerca. Avaluar els resultats i el procés de cerca: Seleccionar els documents més útils per a cada cas, comparar informació de diverses fonts. 2) Tractament de la informació: Organitzar la informació: Registrar i analitzar els continguts seleccionats (Comprendre, analitzar i interpretar la informació recuperada), Estructurar la informació seleccionada (Ordenar i classificar la informació seleccionada, sistematitzar i sintetitzar la informació rellevant), Transformar la informació en coneixement Personal: Integrar la informació (Establir connexions amb coneixements previs), Manipular la Informació (Construir significats i elaborar nova informació ). 3) Comunicació i aplicació de la informació: Actuar amb ètica en la utilització: Accedir legalment als recursos (Reconèixer i citar adequadament les fonts d’informació utilitzades), Identificar valors i creences (Respectar diversitat), Compartir i aplicar el coneixement: Difondre el producte
Creat (Concretar finalitat), Aplicar el coneixement (Proposar actuacions i ser conseqüent).
MARC EDUCATIU, COMPETÈNCIES BÀSIQUES I COMPETÈNCIA INFORMACIONAL:
La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes competències. Quines? Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències bàsiques a la competència informacional.
Comparteix continguts amb la Competència comunicativa, lingüística i audiovisual, Competència d'autonomia i iniciativa personal , Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i Competència social i ciutadana. Aquestes quatre són les que comparteixen més continguts però la Competència d’aprendre a aprendre també té un gran pes.
Trobem les primeres aportacions dins de La Competència comunicativa ja que suposa saber interaccionar per escrit amb l'ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir les tecnologies de la comunicació i també tenir la capacitat d’aprendre la comunicació a través de diferents tecnologies de la informació i comunicació .La Competència artística i cultural aporta el saber crear amb eines tecnològiques representacions. Competència Matemàtica en moltes ocasions a través d’Internet i mitjançant eines tecnològiques l’alumnat es pot trobar amb casos de resolució de problemes on hauran d’utilitzar tècniques matemàtiques i digitals. Competència d’aprendre a aprendre, a l’hora d’utilitzar les noves tecnologies els alumnes han de tenir la capacitat gestionar i controlar processos personals tot aconseguint determinats objectius. Competència d’autonomia personal, aporta tenir la capacitat en les activitats TIC de portar endavant projectes i plans a nivell personal, social i laboral. Competència d’interacció amb el món físic i Competència Social i ciutadana ja que contemplen les situacions problemàtiques que tot ciutadà i ciutadana ha d'aprendre a administrar i solucionar en camps concrets com l'educació tecnològica.
Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que desenvolupa.
ID.1 Capacitat d’entendre i manipular aquests aparells a un nivell bo-excel•lent. ID.2 Domini de tots els processadors de text, tot i que tinc nocions bàsiques de com dur a terme activitats amb aquestes aplicacions destinades als nens. ID. 3 Domini de programes com: Power Point, Adove Real Player, Reproductor Media i algun programa similar. El més utilitzat és el power point, pels alumnes és una eina molt aprofitable que es pot utilitzar per fer la síntesi i exposició d’un treball. ID.4 Del software gràfic tinc unes nocions bàsiques ja que és un dels programes que menys he hagut d’utilitzar. 1D.5 Capacitat d’utilitzar i explicar Internet i d’ensenyar quins són els seus usos i navegar per pàgines webs segures a nivell informacional i personal. ID.6 Coneixement d’estratègies per part de fer més ràpida la recerca d’informació a través de paraules claus. ID.7 Domini òptim del correu electrònic i de com fer-ho d’una forma segura i personal. ID.8 Nocions bàsiques sense una formació específica. ID.9 Coneixement de diversos llocs webs educatius degut a la cerca d’informació d’aspectes educatius durant la carrera de Magisteri. ID. 10 Domini complet del Moodle utilitzat en el transcurs de la carrera de Magisteri. ID. 11 Capacitat d’utilitzar i manipular amb tecnologies de comunicació i col•laboració. Els missatges de text amb el mòbil, comentaris a xarxes socials, correus electrònics via Hotmail són aplicacions que utilitzo diàriament.
Escriviu què penseu que pot ser una cacera del tresor.
Des d’una perspectiva educativa podem entendre un tresor com l’assoliment de coneixements curriculars i no curriculars (principis i valors) per part dels nens i nenes. La cacera del tresor és una aventura en la que s’endinsa tot aquell que decideix ser i fer de mestre, per tant, m’he d’incloure. En aquesta aventura els i les mestres hem de tenir clar que no estem sols, anem acompanyats de tota una comunitat educativa que també té l’objectiu d’aconseguir aquest tresor, en la comunitat educativa trobem, a les famílies, l’alumnat i docent (incloent equip directiu). Segurament, en aquest camí cap a la cacera del tresor ens ensopegarem amb diversos obstacles com: noves lleis, poc pressupost per a les escoles, no participació ni coordinació entre famílies i docent, etc. En aquests moments és quan hem de pensar en el tresor i en la importància que té per la societat adquirir-lo i per tant, buscar altres camins que solucionin aquells obstacles i ens ajudin a apropar-nos una mica més, com porten fent altres comunitats educatives al llarg de la història, a l’estimat tresor dels coneixements i valors.
Marta García Corbacho
Marc educatiu actual
A) El marc educatiu actual.
1. Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes plantejades.
• A què fa referència l'annex 1 del Decret 142/2007 de 26 de juny de 2007? I l'annex 1 del Decret 143/2007 de la mateixa data? El Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 fa referència a Educació infantil i primària: Competències bàsiques (Annex 1). I el Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 a l’ Educació secundària obligatòria: Competències bàsiques (Annex 1).
• Què vol dir ser competent? Ser competent implica que hi hagi que el discent tingui la capacitat per poder utilitzar els coneixements adquirits i les habilitats en diferents contextos i situacions. És a dir, que en la vida quotidiana pugui demostrar que els ha assimilat. Per això, ha de comprendre el que ha aprés i ha de reflexionar sobre allò, tenint en compte les acciones que comporta i com influeix a la societat.
• A més del "saber" i del "saber fer", què inclou el concepte de competència? També, el “saber ser” i el “saber estar”.
• Quins són els quatre eixos que ens permeten avançar en l'assoliment de les competències bàsiques? En comunicatives, conviure i habitar el món, metodològiques i personals.
2. Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació.
Tenint en compte l’afirmació de Bill Gates, crec que la tasca del docent és continuar aprenent i no només quedar-nos amb la visió bàsica del que és navegar per Internet. A més a més, incidir en els recursos pedagògics i els valors que implica.
No obstant, crec que pel benefici de l’alumnat, un mestre hauria de tenir adquirits més que uns mínims, per tal d’obrir portes a les noves tecnologies a l’alumnat. Així mateix, l’alumnat hauria d’arribar a ser competent (amb uns mínims) per tal que durant la seva formació pugui anar ampliant els seus horitzons informàtics.
Segons la graella, crec que les nocions mínimes SÓN TOTES ja que un mestre ha de tenir una base de tot el que s’esmenta com a mínim. No obstant, si hagués de senyalar unes nocions mínimes, serien les següents:
1.Identificar les necessitats informatives: Definir el problema que es pretén resoldre; Definir les característiques d’aquesta informació: cobertura geogràfica, cronològica, nivell, extensió i format.
2. Conèixer els recursos disponibles: Comprendre com s’elabora, organitza i emmagatzema la informació (formats i suports); Saber accedir als recursos informatius, a les biblioteques i a Internet.
3. Localitzar i recuperar informació: Aplicar estratègies de cerca i conèixer alguns sistemes avançats de recuperació.
4. Avaluar els resultats i el procés de cerca: Aplicar criteris per a valorar la qualitat de la informació: fiabilitat, actualització, accessibilitat i usabilitat; Seleccionar els documents més útils per a cada cas; Reflexionar sobre la validesa del procés de cerca realitzat.
5. Organitzar la informació - Registrar i analitzar els continguts seleccionats: Extreure i registrar la informació rellevant; Organitzar la informació - Estructurar la informació seleccionada: Segmentar i establir relacions jeràrquiques i associatives; Sistematitzar i sintetitzar la informació rellevant.
6. Transformar la informació en coneixement personal - Integrar la informació: Establir connexions amb coneixements previs;Transformar la informació en coneixement personal – Manipular la informació: Construir significats i elaborar nova informació; Fer inferències.
7. Actuar amb ètica en la utilització – Accedir legalment als recursos: Reconèixer i citar adequadament les fonts d’informació utilitzades; Mantenir la privacitat i seguretat de la informació; Actuar amb ètica en la utilització – Identificar valors i creences: Reconèixer implicacions; Respectar diversitat.
8.Compartir i aplicar el coneixement - Difondre el producte creat: Concretar finalitat; Triar format i suport segons finalitat; Incorporar principis de disseny i les TIC; Compartir i aplicar el coneixement - Aplicar el coneixement: Incorporar o rebutjar punts de vista oposats; Proposar actuacions i ser conseqüent.
B) Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.
1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències bàsiques.
La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes competències. Quines? Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències bàsiques a la competència informacional.
La competència informacional, a grosso modo, comparteix continguts i habilitats amb la competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d’autonomia i iniciativa personal, la competència en el coneixement i la interacció, i la competència social i ciutadana. Encara que la competència d’aprendre a aprendre pel seu caràcter autònom i constructiu podria jugar un lloc important, ja que és transversal entre totes les competències, i estableix molts lligams amb la competència social i ciutadana.
D’aquesta manera, un alumne a més de tractar la informació, com podria fer a partir de la competència matemàtica, aconsegueix a partir de la competència comunicativa treballar la llengua des d’un altre àmbit (difusió i planificació de textos digitals i de paper) i presentar idees i reflexionar sobre aquestes, tractament del llenguatge (textual, numèric i audiovisual), entre d’altres.
Aquestes característiques són unes de les moltes habilitats i destreses que hem treballat en la graella anterior, que òbviament també surten implícites en el currículum. Seguint aquest fil, ens tupem amb la competència del coneixement i la interacció en el món físic. Comparteixen molts lligams, pel fet de tractar la comprensió de la naturalesa i la manera d’operar o intervenir en el medi. En unes altres paraules, que l’alumne pugui conèixer tot allò que l’envolta i reflexioni sobre per què és així. Sense oblidar-nos, que mostri actitud de responsabilitat i respecte envers les altres persona i el món físic. Si ens centrem amb els sistemes tecnològics, fomenten una nova visió del que ens envolta. Es pot treballar a partir d’un gran ventall de possibilitats i alhora el discent augmenta des de la seva autonomia, realitzant manipulacions amb la informació (planificació, difusió, caràcter crític, etc.)
D’altra banda, l’aprenent es topa amb uns factors personals, com és l’autonomia del treball. En aquest sentit la competència d’autonomia i iniciativa personal infereix directament. Ha de planificar, cercar i elaborar tasques a partir de la informació des d’un àmbit sociocultural, com per exemple avaluar o emprendre un projecte. I sobretot, respectant amb maduresa, ètica i argumentació el que està tractant. Aquest aspecte també té molta relació amb la competència d’ aprendre a aprendre per la raó que he esmentat abans. Sense oblidar-nos que l’autonomia ha d’implicar un afavoriment en el treball individual i col•lectiu des d’un aspecte eficaç, metodològic, responsable, reflexiu, crític, etc.
2. Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que desenvolupa.
I.D.1. A més de saber examinar i demostrar el funcionament del hardware més bàsic, sóc capaç d’entendre i de manipular aquests aparells des d’un sentit més informàtic (circuits).Tinc els recursos necessaris per no tindre obstacles tècnics (bàsics) amb el software; I.D.2. A partir d’una selecció i treball previ d’activitats per l’alumnat, seria capaç de demostrar les utilitzacions bàsiques amb diversos processadors de texts, ja que gràcies a la pràctica a l’hora de realitzar treballs tots hem aprés a partir de l’experiència. La llàstima en el meu cas, és no haver tingut com a matèria, durant tota la meva escolaritat, informàtica com a recurs. De cara a programes per recuperar arxius/textos, edició de textos i fotogràfica (Office, Photoshop i altres recursos menys complexos), tinc les nocions necessàries per tal d’establir lligams amb tasques d’aprenentatge i funcions bàsiques; I.D.3. Gràcies a Internet, reproductors media, Adobe flash player o programes més senzills com el Powerpoint, entre d’altres, l’alumnat pot realitzar presentacions multimèdies amb un abast de recursos. Realment que hauríem de saber, en tots els aspectes de les TIC, és com la metodologia a seguir per la diversitat de l’alumnat; I.D.4. Depenen del software gràfic seria capaç de poder ensenyar tals conceptes a partir d’unes metodologies establertes. Tot i així la visualització gràfica és el tema que més m’agrada per tractar, “manipular”, examinar i investigar; I.D.5. Per ara tinc un domini òptim de tot allò que es pot realitzar a la xarxa i sobre els coneixements bàsics per tal d’accedir a qualsevol link/URL de la World Wide World. Potser el que ens faria falta seria un llistat que ens encaminés com a futurs docents de com tractar el tema en els diferents cicles; I.D.6. Aquesta tasca ha d’estar ben encaminada pel debat que es pot generar. De cara als meus coneixements a partir de l’experiència he creat unes normes a seguir per tal de realitzar recerques el més ràpid possible, a partir de paraules clau; I.D.7. Diàriament utilitzo múltiples comptes de correu per tal de comunicar-me, llavors tinc un bon domini; I.D.8. Pel fet d’haver utilitzat plataformes de diferents institucions educatives tinc aquests coneixements bàsics. No obstant, cap persona m’ha ensenyat realment com treure més profit i de cara a una futura tasca docent; I.D.9. No tinc la suficiència competència per tal de poder fer una tasca com aquesta, ja que es necessitaria un estudi previ i pràctiques. I.D.10. Només tinc coneixements bases gràcies al Moodle o Intranet, ja que no he treballat amb altres registres de la xarxa durant tota la meva ensenyança. I.D.11. Aquest punt és clau i el tinc dominat, inclús forma part de la meva vida diària com a pilar fonamental: des del meu portàtil, Pc i Smartphone. I realment amb la meva experiència podria fer un llistat dels avantatges d’aquesta manera de comunicar-se, i sobretot treballar aquest tema a partir del valor i el respecte.
c) “Una cacera del tresor.”
En primer terme, una cacera del tresor podria ser com un procediment personal per tal d’arribar a una finalitat (el tresor). Inclús podríem trobar un cert paral•lelisme amb el mite de la caverna de Plató. L’alumne pot arribar a aconseguir aquest tresor, que pot ser un cert coneixement, a partir d’un camí autònom, crític i de recerca.
D’altra banda, quan vaig impartir primer de Magisteri de Primària (Universitat de Salamanca), durant moltes hores vam treballar amb una plataforma petita que s’anomenava “La pluma de Unamuno” que consistia en realitzar petites tasques pedagògiques per tal de fomentar la motivació dels alumnes en el món digital/virtual. Concretament amb el sentit que hi havia moltes poblacions properes a la ciutat que encara no tenien un abast tecnològic, per la seva dedicació rural.
Sobre la seva metodologia, recordo que els mestres tenien molt en compte els coneixements previs sobre la informàtica, per tal que tractessin una sèrie de textos digitals i contestessin un llistat de qüestions sobre aquest. Es donava en un full múltiples webs de la xarxa i altres creades per aquesta tasca didàctica. D’aquesta manera, tractaven i seleccionaven la informació interessants per ells. I així, creaven una petita connexió entre un món virtual i la pròpia motivació de l’alumne. Aquest recurs tenia com a gran finalitat, la recerca d’informació sobre les TIC o temes tecnològics, on el tema principal era la comunicació en tots els aspectes.
Buscant per Internet he trobat al meu abast un seguit de pàgines webs on s’expliquen recursos catalans amb els quals fomentar la competència informacional. En concret he trobat molt interessant aquest link “http://www.xtec.es/~ncoma4/caces/index.htm”, amb el que he estat cercant si el que jo creia que eren “les cacera del tresor” eren idees correctes. A partir de la Web, trobo molt encertat el fet d’oferir tots aquests recursos als docents dividits per àrees, de forma interdisciplinària i inclús per cicle (nivell). Amb la conclusió, que es tracten tot tipus de temes actuals o d’interès per tal d’innovar i arribar a l’alumnat, i així que treballin a partir d’informació digital.
Ariadna González Sánchez
1. Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes plantejades.
• A què fa referència l'annex 1 del Decret 142/2007 de 26 de juny de 2007? I l'annex 1 del Decret 143/2007 de la mateixa data? El Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 fa referència a Educació infantil i primària: Competències bàsiques (Annex 1). I el Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 a l’ Educació secundària obligatòria: Competències bàsiques (Annex 1).
• Què vol dir ser competent? Ser competent implica que hi hagi que el discent tingui la capacitat per poder utilitzar els coneixements adquirits i les habilitats en diferents contextos i situacions. És a dir, que en la vida quotidiana pugui demostrar que els ha assimilat. Per això, ha de comprendre el que ha aprés i ha de reflexionar sobre allò, tenint en compte les acciones que comporta i com influeix a la societat.
• A més del "saber" i del "saber fer", què inclou el concepte de competència? També, el “saber ser” i el “saber estar”.
• Quins són els quatre eixos que ens permeten avançar en l'assoliment de les competències bàsiques? En comunicatives, conviure i habitar el món, metodològiques i personals.
2. Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació.
Tenint en compte l’afirmació de Bill Gates, crec que la tasca del docent és continuar aprenent i no només quedar-nos amb la visió bàsica del que és navegar per Internet. A més a més, incidir en els recursos pedagògics i els valors que implica.
No obstant, crec que pel benefici de l’alumnat, un mestre hauria de tenir adquirits més que uns mínims, per tal d’obrir portes a les noves tecnologies a l’alumnat. Així mateix, l’alumnat hauria d’arribar a ser competent (amb uns mínims) per tal que durant la seva formació pugui anar ampliant els seus horitzons informàtics.
Segons la graella, crec que les nocions mínimes SÓN TOTES ja que un mestre ha de tenir una base de tot el que s’esmenta com a mínim. No obstant, si hagués de senyalar unes nocions mínimes, serien les següents:
1.Identificar les necessitats informatives: Definir el problema que es pretén resoldre; Definir les característiques d’aquesta informació: cobertura geogràfica, cronològica, nivell, extensió i format.
2. Conèixer els recursos disponibles: Comprendre com s’elabora, organitza i emmagatzema la informació (formats i suports); Saber accedir als recursos informatius, a les biblioteques i a Internet.
3. Localitzar i recuperar informació: Aplicar estratègies de cerca i conèixer alguns sistemes avançats de recuperació.
4. Avaluar els resultats i el procés de cerca: Aplicar criteris per a valorar la qualitat de la informació: fiabilitat, actualització, accessibilitat i usabilitat; Seleccionar els documents més útils per a cada cas; Reflexionar sobre la validesa del procés de cerca realitzat.
5. Organitzar la informació - Registrar i analitzar els continguts seleccionats: Extreure i registrar la informació rellevant; Organitzar la informació - Estructurar la informació seleccionada: Segmentar i establir relacions jeràrquiques i associatives; Sistematitzar i sintetitzar la informació rellevant.
6. Transformar la informació en coneixement personal - Integrar la informació: Establir connexions amb coneixements previs;Transformar la informació en coneixement personal – Manipular la informació: Construir significats i elaborar nova informació; Fer inferències.
7. Actuar amb ètica en la utilització – Accedir legalment als recursos: Reconèixer i citar adequadament les fonts d’informació utilitzades; Mantenir la privacitat i seguretat de la informació; Actuar amb ètica en la utilització – Identificar valors i creences: Reconèixer implicacions; Respectar diversitat.
8.Compartir i aplicar el coneixement - Difondre el producte creat: Concretar finalitat; Triar format i suport segons finalitat; Incorporar principis de disseny i les TIC; Compartir i aplicar el coneixement - Aplicar el coneixement: Incorporar o rebutjar punts de vista oposats; Proposar actuacions i ser conseqüent.
B) Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.
1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències bàsiques.
La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes competències. Quines? Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències bàsiques a la competència informacional.
La competència informacional, a grosso modo, comparteix continguts i habilitats amb la competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d’autonomia i iniciativa personal, la competència en el coneixement i la interacció, i la competència social i ciutadana. Encara que la competència d’aprendre a aprendre pel seu caràcter autònom i constructiu podria jugar un lloc important, ja que és transversal entre totes les competències, i estableix molts lligams amb la competència social i ciutadana.
D’aquesta manera, un alumne a més de tractar la informació, com podria fer a partir de la competència matemàtica, aconsegueix a partir de la competència comunicativa treballar la llengua des d’un altre àmbit (difusió i planificació de textos digitals i de paper) i presentar idees i reflexionar sobre aquestes, tractament del llenguatge (textual, numèric i audiovisual), entre d’altres.
Aquestes característiques són unes de les moltes habilitats i destreses que hem treballat en la graella anterior, que òbviament també surten implícites en el currículum. Seguint aquest fil, ens tupem amb la competència del coneixement i la interacció en el món físic. Comparteixen molts lligams, pel fet de tractar la comprensió de la naturalesa i la manera d’operar o intervenir en el medi. En unes altres paraules, que l’alumne pugui conèixer tot allò que l’envolta i reflexioni sobre per què és així. Sense oblidar-nos, que mostri actitud de responsabilitat i respecte envers les altres persona i el món físic. Si ens centrem amb els sistemes tecnològics, fomenten una nova visió del que ens envolta. Es pot treballar a partir d’un gran ventall de possibilitats i alhora el discent augmenta des de la seva autonomia, realitzant manipulacions amb la informació (planificació, difusió, caràcter crític, etc.)
D’altra banda, l’aprenent es topa amb uns factors personals, com és l’autonomia del treball. En aquest sentit la competència d’autonomia i iniciativa personal infereix directament. Ha de planificar, cercar i elaborar tasques a partir de la informació des d’un àmbit sociocultural, com per exemple avaluar o emprendre un projecte. I sobretot, respectant amb maduresa, ètica i argumentació el que està tractant. Aquest aspecte també té molta relació amb la competència d’ aprendre a aprendre per la raó que he esmentat abans. Sense oblidar-nos que l’autonomia ha d’implicar un afavoriment en el treball individual i col•lectiu des d’un aspecte eficaç, metodològic, responsable, reflexiu, crític, etc.
2. Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que desenvolupa.
I.D.1. A més de saber examinar i demostrar el funcionament del hardware més bàsic, sóc capaç d’entendre i de manipular aquests aparells des d’un sentit més informàtic (circuits).Tinc els recursos necessaris per no tindre obstacles tècnics (bàsics) amb el software; I.D.2. A partir d’una selecció i treball previ d’activitats per l’alumnat, seria capaç de demostrar les utilitzacions bàsiques amb diversos processadors de texts, ja que gràcies a la pràctica a l’hora de realitzar treballs tots hem aprés a partir de l’experiència. La llàstima en el meu cas, és no haver tingut com a matèria, durant tota la meva escolaritat, informàtica com a recurs. De cara a programes per recuperar arxius/textos, edició de textos i fotogràfica (Office, Photoshop i altres recursos menys complexos), tinc les nocions necessàries per tal d’establir lligams amb tasques d’aprenentatge i funcions bàsiques; I.D.3. Gràcies a Internet, reproductors media, Adobe flash player o programes més senzills com el Powerpoint, entre d’altres, l’alumnat pot realitzar presentacions multimèdies amb un abast de recursos. Realment que hauríem de saber, en tots els aspectes de les TIC, és com la metodologia a seguir per la diversitat de l’alumnat; I.D.4. Depenen del software gràfic seria capaç de poder ensenyar tals conceptes a partir d’unes metodologies establertes. Tot i així la visualització gràfica és el tema que més m’agrada per tractar, “manipular”, examinar i investigar; I.D.5. Per ara tinc un domini òptim de tot allò que es pot realitzar a la xarxa i sobre els coneixements bàsics per tal d’accedir a qualsevol link/URL de la World Wide World. Potser el que ens faria falta seria un llistat que ens encaminés com a futurs docents de com tractar el tema en els diferents cicles; I.D.6. Aquesta tasca ha d’estar ben encaminada pel debat que es pot generar. De cara als meus coneixements a partir de l’experiència he creat unes normes a seguir per tal de realitzar recerques el més ràpid possible, a partir de paraules clau; I.D.7. Diàriament utilitzo múltiples comptes de correu per tal de comunicar-me, llavors tinc un bon domini; I.D.8. Pel fet d’haver utilitzat plataformes de diferents institucions educatives tinc aquests coneixements bàsics. No obstant, cap persona m’ha ensenyat realment com treure més profit i de cara a una futura tasca docent; I.D.9. No tinc la suficiència competència per tal de poder fer una tasca com aquesta, ja que es necessitaria un estudi previ i pràctiques. I.D.10. Només tinc coneixements bases gràcies al Moodle o Intranet, ja que no he treballat amb altres registres de la xarxa durant tota la meva ensenyança. I.D.11. Aquest punt és clau i el tinc dominat, inclús forma part de la meva vida diària com a pilar fonamental: des del meu portàtil, Pc i Smartphone. I realment amb la meva experiència podria fer un llistat dels avantatges d’aquesta manera de comunicar-se, i sobretot treballar aquest tema a partir del valor i el respecte.
c) “Una cacera del tresor.”
En primer terme, una cacera del tresor podria ser com un procediment personal per tal d’arribar a una finalitat (el tresor). Inclús podríem trobar un cert paral•lelisme amb el mite de la caverna de Plató. L’alumne pot arribar a aconseguir aquest tresor, que pot ser un cert coneixement, a partir d’un camí autònom, crític i de recerca.
D’altra banda, quan vaig impartir primer de Magisteri de Primària (Universitat de Salamanca), durant moltes hores vam treballar amb una plataforma petita que s’anomenava “La pluma de Unamuno” que consistia en realitzar petites tasques pedagògiques per tal de fomentar la motivació dels alumnes en el món digital/virtual. Concretament amb el sentit que hi havia moltes poblacions properes a la ciutat que encara no tenien un abast tecnològic, per la seva dedicació rural.
Sobre la seva metodologia, recordo que els mestres tenien molt en compte els coneixements previs sobre la informàtica, per tal que tractessin una sèrie de textos digitals i contestessin un llistat de qüestions sobre aquest. Es donava en un full múltiples webs de la xarxa i altres creades per aquesta tasca didàctica. D’aquesta manera, tractaven i seleccionaven la informació interessants per ells. I així, creaven una petita connexió entre un món virtual i la pròpia motivació de l’alumne. Aquest recurs tenia com a gran finalitat, la recerca d’informació sobre les TIC o temes tecnològics, on el tema principal era la comunicació en tots els aspectes.
Buscant per Internet he trobat al meu abast un seguit de pàgines webs on s’expliquen recursos catalans amb els quals fomentar la competència informacional. En concret he trobat molt interessant aquest link “http://www.xtec.es/~ncoma4/caces/index.htm”, amb el que he estat cercant si el que jo creia que eren “les cacera del tresor” eren idees correctes. A partir de la Web, trobo molt encertat el fet d’oferir tots aquests recursos als docents dividits per àrees, de forma interdisciplinària i inclús per cicle (nivell). Amb la conclusió, que es tracten tot tipus de temes actuals o d’interès per tal d’innovar i arribar a l’alumnat, i així que treballin a partir d’informació digital.
Ariadna González Sánchez
ACTIVITAT VOLUNTARIA
1.- Quins creus que són els elements a considerar per la integració de les TIC?
Primer de tot s’ha de conscienciar a la Comunitat Educativa sobre per què s’ha d’integrar les TIC. D’aquesta manera, s’hauran marcat les finalitats que es volen aconseguir. Hem de deixar constància sobre com em poden ajudar les TIC/noves tecnologies. I realitzar, com a la pràctica que hem vam realitzar, un DAFO o un document en el que puguem considerar quines seran les barreres o obstacles per la integració. I d’aquesta manera, podrem saber com superar-les tenint en compte la realitat del centre escolar i de les famílies: economia, elements socioculturals d’ambos, factors externs, etc. Per exemple, no podem demanar que una població que encara ha de progressa pedagògicament amb elements bàsics com la infraestructura de la pròpia escola, que tinguin un ordinador per aula, ja que no estaríem adequant les veritables necessitats.
D’altra banda, innovar didàcticament centres que es basen la seva pedagogia en elements tradicionals com la copia de textos amb l’Office, sense objectiu algú, s’hauria de plantejar projectes o grans finalitats com la pròpia motivació dels discents o les eines interactives per tal d’entendre millor el món físic que ens envolta. Inclús el fet de portar a l’aula tot allò que interessa a l’alumnat com pot ser una xarxa social. Integrar el Facebook (per exemple) com a via de comunicació i parlar dels elements comunicatius (el receptor, el context, el missatge...) en contraposició de vies manipulatives i de paper com una carta, o fins i tot orals com les rondalles, pot ser un recurs per tal d’integrar els elements TIC.
Però realment, un element integrador molt important, a part de la consciència, és la motivació de l’alumnat per part del docent. Aquest últim, al tenir uns coneixements tecnològics ben adquirits té les possibilitats de trobar aquells recursos innovadors que arribin al alumnat per tal de satisfer les necessitats educatives de l’alumnat. Com per exemple, els jocs didàctics/aplicacions per tal d’estudiar conceptes memorístics com la geografia, entre d’altres. El fet de jugar o inclús poder veure amb els propis ulls on pot estar una ubicació, pot ajudar a entendre d’una manera més interactiva coneixements tan abstractes.
2.- Quins factors intervenen en l'educació amb TIC? Podries recollir-los en un gràfic, mapa conceptual, taula?
Ariadna González Sánchez
Primer de tot s’ha de conscienciar a la Comunitat Educativa sobre per què s’ha d’integrar les TIC. D’aquesta manera, s’hauran marcat les finalitats que es volen aconseguir. Hem de deixar constància sobre com em poden ajudar les TIC/noves tecnologies. I realitzar, com a la pràctica que hem vam realitzar, un DAFO o un document en el que puguem considerar quines seran les barreres o obstacles per la integració. I d’aquesta manera, podrem saber com superar-les tenint en compte la realitat del centre escolar i de les famílies: economia, elements socioculturals d’ambos, factors externs, etc. Per exemple, no podem demanar que una població que encara ha de progressa pedagògicament amb elements bàsics com la infraestructura de la pròpia escola, que tinguin un ordinador per aula, ja que no estaríem adequant les veritables necessitats.
D’altra banda, innovar didàcticament centres que es basen la seva pedagogia en elements tradicionals com la copia de textos amb l’Office, sense objectiu algú, s’hauria de plantejar projectes o grans finalitats com la pròpia motivació dels discents o les eines interactives per tal d’entendre millor el món físic que ens envolta. Inclús el fet de portar a l’aula tot allò que interessa a l’alumnat com pot ser una xarxa social. Integrar el Facebook (per exemple) com a via de comunicació i parlar dels elements comunicatius (el receptor, el context, el missatge...) en contraposició de vies manipulatives i de paper com una carta, o fins i tot orals com les rondalles, pot ser un recurs per tal d’integrar els elements TIC.
Però realment, un element integrador molt important, a part de la consciència, és la motivació de l’alumnat per part del docent. Aquest últim, al tenir uns coneixements tecnològics ben adquirits té les possibilitats de trobar aquells recursos innovadors que arribin al alumnat per tal de satisfer les necessitats educatives de l’alumnat. Com per exemple, els jocs didàctics/aplicacions per tal d’estudiar conceptes memorístics com la geografia, entre d’altres. El fet de jugar o inclús poder veure amb els propis ulls on pot estar una ubicació, pot ajudar a entendre d’una manera més interactiva coneixements tan abstractes.
2.- Quins factors intervenen en l'educació amb TIC? Podries recollir-los en un gràfic, mapa conceptual, taula?
Ariadna González Sánchez
DAFO
ORIGEN INTERN FORTALESA
1) Disponibilitats de recursos TIC i aules equipades.
2) Existència de docent format en les noves tecnologies.
3) Participació de les famílies i coordinació amb el centre.
4) Entusiasme per part del docent en projectes innovadors.
5) Coordinació en l’aplicació d’activitats TIC entre els mestres de diversos cursos.
6) Conscienciar a l’alumnat en el treball amb noves tecnologies.
7) Realització d’activitats extraescolars sobre les TIC per tal de donar suport als infants que ho requereixin
DEBILITATS
1) Manca de recursos TIC i d’espais físics per a desenvolupar activitats relacionades amb les noves tecnologies.
2) Poca motivació per part del docent en introduir noves activitats en l’aprenentatge.
3) Risc a que fallin els recursos TIC i connexió d’Internet del centre.
4) Coneixements insuficients per part del professorat respecte les noves tecnologies i el seu ús dins l’ensenyament.
5) Manca de coordinació entre famílies i escola per tal d’arribar a acords respecte les TIC.
6) Resultats pèssims de l’alumnat quant a activitats relacionades amb les noves tecnologies degut a no establir criteris metodològics adients.
7) Manca d’una estructura organitzativa per tal de tractar els continguts que s’han de presentar a les aplicacions TIC.
ORIGEN INTERN OPORTUNITATS
1) Aprofitar projectes innovadors del departament d’educació referits a les TIC. L’autobús camina, arriba a les escoles i al seu interior hi ha entre 25 i 30 ordinadors, un per cap, on els alumnes realitzen diverses activitats.
2) Disposar dels serveis socials de l’ajuntament, institucions i recursos.
3) Assistir a cursos de formació sobre les Noves Tecnologies destinats al docent que ofereix el Departament d’Educació.
4) Consolidació entre el centre i altres institucions educatives (Universitats, instituts,etc.).
5) Aprofitar una jornada de portes obertes del centre per tal d’ implicar i mostrar a les famílies els recursos TIC i les aules destinades a utilitzar-los.
6) Aprofitar xerrades sobre els riscos a la xarxa social que proporciona la Guàrdia Urbana.
7) Poder intervenir en l’ensenyament amb les noves tecnologies a través del Pla d’entorn.
AMENACES
1) Desinterès per part de les famílies en introduir noves aplicacions en l’educació dels seus fills i filles.
2) Famílies dels alumnes amb poc poder adquisitiu i un baix nivell socioeconòmic.
3) Manca de cursos de formació sobre les noves tecnologies del Departament d’Educació destinats al docent.
4) Dificultats econòmiques a nivell global per part de la comunitat educativa.
5) No disposar de cap tipus de relació amb l’Ajuntament del municipi.
6) Situació del centre que dificulti la connexió a Internet.
7) Disposar de centres innovadors especialitzats en les TIC i, per tant, deixar de banda la resta de les escoles sense invertir en recursos TIC.
Marta García Corbacho
1) Disponibilitats de recursos TIC i aules equipades.
2) Existència de docent format en les noves tecnologies.
3) Participació de les famílies i coordinació amb el centre.
4) Entusiasme per part del docent en projectes innovadors.
5) Coordinació en l’aplicació d’activitats TIC entre els mestres de diversos cursos.
6) Conscienciar a l’alumnat en el treball amb noves tecnologies.
7) Realització d’activitats extraescolars sobre les TIC per tal de donar suport als infants que ho requereixin
DEBILITATS
1) Manca de recursos TIC i d’espais físics per a desenvolupar activitats relacionades amb les noves tecnologies.
2) Poca motivació per part del docent en introduir noves activitats en l’aprenentatge.
3) Risc a que fallin els recursos TIC i connexió d’Internet del centre.
4) Coneixements insuficients per part del professorat respecte les noves tecnologies i el seu ús dins l’ensenyament.
5) Manca de coordinació entre famílies i escola per tal d’arribar a acords respecte les TIC.
6) Resultats pèssims de l’alumnat quant a activitats relacionades amb les noves tecnologies degut a no establir criteris metodològics adients.
7) Manca d’una estructura organitzativa per tal de tractar els continguts que s’han de presentar a les aplicacions TIC.
ORIGEN INTERN OPORTUNITATS
1) Aprofitar projectes innovadors del departament d’educació referits a les TIC. L’autobús camina, arriba a les escoles i al seu interior hi ha entre 25 i 30 ordinadors, un per cap, on els alumnes realitzen diverses activitats.
2) Disposar dels serveis socials de l’ajuntament, institucions i recursos.
3) Assistir a cursos de formació sobre les Noves Tecnologies destinats al docent que ofereix el Departament d’Educació.
4) Consolidació entre el centre i altres institucions educatives (Universitats, instituts,etc.).
5) Aprofitar una jornada de portes obertes del centre per tal d’ implicar i mostrar a les famílies els recursos TIC i les aules destinades a utilitzar-los.
6) Aprofitar xerrades sobre els riscos a la xarxa social que proporciona la Guàrdia Urbana.
7) Poder intervenir en l’ensenyament amb les noves tecnologies a través del Pla d’entorn.
AMENACES
1) Desinterès per part de les famílies en introduir noves aplicacions en l’educació dels seus fills i filles.
2) Famílies dels alumnes amb poc poder adquisitiu i un baix nivell socioeconòmic.
3) Manca de cursos de formació sobre les noves tecnologies del Departament d’Educació destinats al docent.
4) Dificultats econòmiques a nivell global per part de la comunitat educativa.
5) No disposar de cap tipus de relació amb l’Ajuntament del municipi.
6) Situació del centre que dificulti la connexió a Internet.
7) Disposar de centres innovadors especialitzats en les TIC i, per tant, deixar de banda la resta de les escoles sense invertir en recursos TIC.
Marta García Corbacho
DAFO
Fortaleses (origen intern positiu)
1. Grans possibilitats d’efectuar diverses activitats amb un alt grau de motivació, d’efectivitat per l’aprenentatge, etc.
2. Utilització de les pantalles tàctils, projectors i ordinadors a l’aula per millorar l’ensenyança en general.
3. Alternativa per controlar i dur a terme el treball per part dels nens mitjançant Internet. Per exemple, creació d’un blog de classe per a realitzar-ho.
4. Ús de la tecnologia per la visió de vídeos i per escoltar qualsevol tipus de so com a suport dels exercicis de classe.
5. Millora en l’organització general de l’escola per part de l’equip directiu, consell escolar, claustre...
6. Donar a conèixer el centre amb la creació d’una pàgina web pròpia de l’escola, on s’esmenten les seves característiques, els serveis, les activitats extraescolars, etc.
7. Reforç en l’atenció a la diversitat i a les necessitats educatives, posant més èmfasi en els alumnes amb Necessitats Especials de Suport Educatiu (NESE).
Debilitats (origen intern negatiu)
1. Obligada formació en l’ús de les noves tecnologies (pantalla tàctil, aplicacions per l’ordinador...) per part del professorat.
2. Poc interès o motivació en aplicar les noves tecnologies per part dels mestres més experimentats, la gran majoria dels quals quasi sempre ha treballat de forma magistral.
3. Grans inconvenients per realitzar les tasques programades si la tecnologia a utilitzar no està en bones condicions.
4. Ús de la pantalla tàctil solament com si fos una pissarra normal.
5. Actualment, nivell baix en l’ús de l’ordinador i Internet per part de l’alumnat i també el professorat normalment.
6. Perill per la possibilitat que tenen els nens a distreure’s o mirar certes “coses” que no deuen quan fan servir l’ordinador o Internet al centre.
7. Greus problemes si falla l’organització telemàtica del centre si no es té una bona còpia de seguretat dels documents oficials.
Oportunitats (origen extern positiu)
1. Suport de l’administració per actualitzar els centres amb les TIC, com l’1x1.
2. Millora constant de les tecnologies per fer més eficient el treball tant de l’alumnat com de l’equip docent del centre.
3. Oportunitat de formar-se contínuament en el món de les TIC a partir dels cursos que proposa el Departament d’Educació entre altres.
4. Consciència per part de les famílies de la introducció de les noves tecnologies a les cases per millorar l’educació dels fills.
5. Proposta d’activitats per part de la Generalitat o l’Ajuntament per fer publicitat de la utilitat d’Internet. A Tarragona, per exemple, la creació de la plataforma TINET.
6. Dur a terme una coordinació entre entitats exteriors (centre cívic, camps d’aprenentatge, Universitat, etc.) i l’escola per efectuar activitats extraescolars que tractin les TIC.
7. Oportunitat d’estar informat de tot el que ocorre al món i de comunicar-se instantàniament per intercanviar opinions.
Amenaces (origen extern negatiu)
1. Dificultats econòmiques generals en el conjunt de la comunitat educativa per aplicar les TIC, tant als centres com a quasi bé totes les cases.
2. Dependència del context del centre escolar per disposar de noves tecnologies, com la zona geogràfica, socioeconòmica...
3. Suport al model d’ensenyament tradicional vers l’actual per part de les famílies.
4. Ara mateix, poc aprofitament dels recursos tecnològics a causa que el Departament no explota del tot, per posar un cas, la plataforma 1x1 de l’ESO.
5. Poc control general de la informació verídica (com la Viquipèdia) en la realització dels treballs que fan els alumnes.
6. Internet com a element de distracció, provocant una valuosa pèrdua de temps per a fer els treballs manats per deures als alumnes.
7. Possible negativa d’altres institucions exteriors (per exemple, la Universitat) per ajudar a explotar les noves tecnologies en comunió amb els centres escolars.
Rafael Robles Fontanet
1. Grans possibilitats d’efectuar diverses activitats amb un alt grau de motivació, d’efectivitat per l’aprenentatge, etc.
2. Utilització de les pantalles tàctils, projectors i ordinadors a l’aula per millorar l’ensenyança en general.
3. Alternativa per controlar i dur a terme el treball per part dels nens mitjançant Internet. Per exemple, creació d’un blog de classe per a realitzar-ho.
4. Ús de la tecnologia per la visió de vídeos i per escoltar qualsevol tipus de so com a suport dels exercicis de classe.
5. Millora en l’organització general de l’escola per part de l’equip directiu, consell escolar, claustre...
6. Donar a conèixer el centre amb la creació d’una pàgina web pròpia de l’escola, on s’esmenten les seves característiques, els serveis, les activitats extraescolars, etc.
7. Reforç en l’atenció a la diversitat i a les necessitats educatives, posant més èmfasi en els alumnes amb Necessitats Especials de Suport Educatiu (NESE).
Debilitats (origen intern negatiu)
1. Obligada formació en l’ús de les noves tecnologies (pantalla tàctil, aplicacions per l’ordinador...) per part del professorat.
2. Poc interès o motivació en aplicar les noves tecnologies per part dels mestres més experimentats, la gran majoria dels quals quasi sempre ha treballat de forma magistral.
3. Grans inconvenients per realitzar les tasques programades si la tecnologia a utilitzar no està en bones condicions.
4. Ús de la pantalla tàctil solament com si fos una pissarra normal.
5. Actualment, nivell baix en l’ús de l’ordinador i Internet per part de l’alumnat i també el professorat normalment.
6. Perill per la possibilitat que tenen els nens a distreure’s o mirar certes “coses” que no deuen quan fan servir l’ordinador o Internet al centre.
7. Greus problemes si falla l’organització telemàtica del centre si no es té una bona còpia de seguretat dels documents oficials.
Oportunitats (origen extern positiu)
1. Suport de l’administració per actualitzar els centres amb les TIC, com l’1x1.
2. Millora constant de les tecnologies per fer més eficient el treball tant de l’alumnat com de l’equip docent del centre.
3. Oportunitat de formar-se contínuament en el món de les TIC a partir dels cursos que proposa el Departament d’Educació entre altres.
4. Consciència per part de les famílies de la introducció de les noves tecnologies a les cases per millorar l’educació dels fills.
5. Proposta d’activitats per part de la Generalitat o l’Ajuntament per fer publicitat de la utilitat d’Internet. A Tarragona, per exemple, la creació de la plataforma TINET.
6. Dur a terme una coordinació entre entitats exteriors (centre cívic, camps d’aprenentatge, Universitat, etc.) i l’escola per efectuar activitats extraescolars que tractin les TIC.
7. Oportunitat d’estar informat de tot el que ocorre al món i de comunicar-se instantàniament per intercanviar opinions.
Amenaces (origen extern negatiu)
1. Dificultats econòmiques generals en el conjunt de la comunitat educativa per aplicar les TIC, tant als centres com a quasi bé totes les cases.
2. Dependència del context del centre escolar per disposar de noves tecnologies, com la zona geogràfica, socioeconòmica...
3. Suport al model d’ensenyament tradicional vers l’actual per part de les famílies.
4. Ara mateix, poc aprofitament dels recursos tecnològics a causa que el Departament no explota del tot, per posar un cas, la plataforma 1x1 de l’ESO.
5. Poc control general de la informació verídica (com la Viquipèdia) en la realització dels treballs que fan els alumnes.
6. Internet com a element de distracció, provocant una valuosa pèrdua de temps per a fer els treballs manats per deures als alumnes.
7. Possible negativa d’altres institucions exteriors (per exemple, la Universitat) per ajudar a explotar les noves tecnologies en comunió amb els centres escolars.
Rafael Robles Fontanet
DAFO
DAFO | POSITIUS per aconseguir l’objectiu | NEGATIUS per aconseguir l’objectiu |
ORIGEN INTERN Atributs de l’ambient | FORTALESA 1. Que l’alumnat aprecií tots els beneficis que ens poden aportar les noves tecnologies/TIC com a suport pedagògic (dins l’aula, per estudiar, per fomentar la cultura, comunicació i tractament de l’ informació). 2. Bona receptivitat per part de l’alumnat de cara a l’ utilització de noves tecnologies/TIC. Com per exemple: l’1 x 1 (portàtil per alumne/a). 3. L’adquisició de coneixements a partir de cursos impartits pels propis mestres o pel Departament d’Educació, per tal de formar el professorat. 4. La motivació per part dels docents per tal d’establir una metodologia més innovadora i arribar a tots els alumnes. 5. Possibilitat de creació d’activitats/aplicacions, o fins i tot d’un Projecte educatiu per part de 6. Cooperació en l’adquisició dels coneixements informàtics per part de l’alumnat i els docents. Els alumnes poden aprendre tan d’altres com dels mestres i viceversa. 7. Disponibilitat de recursos/aplicacions a l’abast de qualsevol alumne, atenent a les NEE. | DEBILITATS 1. Manca de motivació per part dels docents, ja que no disposen de les eines necessàries ni els coneixements per tal de renovar els recursos tradicionals. 2. Que els docents vegin les noves tecnologies/TIC dins l’aula com un obstacle. Com per exemple: la pissarra digital. 3. Manca econòmica per tal de satisfer les necessitats tecnològiques de l’alumnat per part del centre (connexió, aparells, etc.) 4. Poca motivació per part de l’alumnat pel fet de no voler canviar la seva metodologia de treball o pels insuficients recursos/coneixements que han pogut tindre al llarg de la seva educació. 5. Poca cooperació per part de 6. Insatisfacció per part del Consell Escolar sobre els resultats d’aprenentatge o aplicació de les TICS que poden assolir els alumnes al llarg de la seva escolarització. 7. Utilitzar les TIC com a base fonamental al impartir classes, deixant el model tradicional (manca unificació). És a dir, no saber crear un lligam pedagògic que pugui satisfer les necessitats de tot l’alumnat (diversitat). |
ORIGEN INTERN Atribuït de l’ambient | OPORTUNITATS 1. Creació de Xarxes educatives entre altres identitats de la zona per tal de crear una cohesió social a l’abast de tothom, fomentant l’adquisició de les noves tecnologies/TIC. 2. Que els docents puguin gaudir d’una formació continua a partir de cursos (gairebé obligats) pel Departament. I que sobretot, aprofitin els coneixements apressos com a motivació. 3. Disposar d’una infraestructura material i social que permeti crear connexió entre les diferents entitats del municipi i l’escola: excursions, xerrades, recursos TIC externs, etc. 4. Conscienciar a l’alumnat i a les famílies sobre els beneficis i riscos de la xarxa a partir de recursos externs. 5. Que tan els familiars com l’ AMPA assisteixen a cursos i es fomenti aquest aprenentatge des de casa. Arribant a l’abast de totes les llars. 6. Creació d’una matèria extraescolar on l’alumne/a demostri les seves capacitats informàtiques i ensenyi als altres. 7. Que el Comunitat Educativa pugui aprofitar les noves tecnologies del centre per tal d’aprendre i crear un camí dialògic, motivant-los amb activitats que puguin ajudar a resoldre problemes quotidians (enviar un correu electrònic, fer un C.V, etc | AMENACES 1. Que el nivell socioeconòmic de les famílies no puguin abastir aquests costos per tal que l’alumnat avanci a causa de no poder tenir aquests tipus de recursos, i per això manqui la motivació, tan per part de l’alumnat com per les famílies. 2. Desinterès per part de les famílies per tal que els seus fills utilitzin les noves tecnologies, donant suport al model tradicional. 3. Que l’escola no disposi de recursos TIC per tal d’impartir classes d’informàtica ni matèries interdisciplinàries o inclús extraescolars on es fomentaria l’ús de les noves tecnologies. 4. La manca formació professorat en les noves tecnologies. 5. La situació de la població, com per exemple el fet de viure en un àmbit rural i no disposar de xarxes. D’aquesta manera l’escola i els àmbits externs no veurien necessària el fet d’impartir coneixements tecnològics. 6. Que hi hagi centres amb poca matriculació a causa d’altres propers amb grans ingressos, i que l’alumnat d’aquest primer no tingui els mateixos recursos informàtics. 7. Que les entitats de la població no vulguin formar part ni implicar-se en els projectes ni la renovació de material tecnològic del centre per qüestions econòmiques o fins i tot polítiques. Com per exemple, el fet de no haver gairebé matriculació en una escola i no es vulgui subvencionar material d’aquesta mena. |
Comentari sobre l’article “Tarragona lidera l’ús d’Internet”
Com podem comprovar si llegim l’article, Tarragona s’ha convertit ràpidament en un dels llocs on la població utilitza cada vegada més Internet, sols superat per quatre països europeus, i també les xarxes socials com Facebook. Les dades donades en tant per cent ho demostren, i segons l’article en gran part això és així gracies a la plataforma TINET a la nostra ciutat. Lògicament, aquells que han crescut envoltats d’aquestes noves tecnologies són els que més ho utilitzen, sent les persones d’avançada edat les que no ho fan servir tant (sols un 10%). A més, també es comenta que han augmentat el nombre d’ordinadors i telèfons mòbils a casa.
Aquestes últimes dades no només les podem aplicar als dos aparells nombrats, l’ordinador i el mòbil, sinó que podem afirmar amb rotunditat que qualsevol altra novetat tecnològica disponible a l’actualitat és més accessible per a tothom dia rere dia. Quantes televisions de pantalla plana deuen haver dins les cases tarragonines en comparació a les que n’hi havia fa dos o tres anys? Com deu haver augmentat el nombre d’aparells per la música com els mp3?
Tots aquests avenços intenten millorar la qualitat de vida de la humanitat. Estar informat del que ens envolta a l’instant sembla ara absolutament necessari per el bon desenvolupament de la societat. Saber al moment què li ocorre a un jugador de futbol o al seu equip resulta ara tan fàcil que si trobem a algú que no sàpiga on trobar aquesta informació podem assegurar que aquesta és una persona “desconnectada”.
Ara, pensem en el passat. Què pensarien els nostres avantpassats que no van arribar a veure ni la creació de la primera radio o televisió si ens poguessin observar? Serien capaços de comprendre com ens podem comunicar amb altres persones en qualsevol punt del món? Veure persones a través d’una pantalla de televisió els resultaria tan normal com a nosaltres ara?
Actualment estan sorgint nous estris que marcaran el futur tecnològic més immediat, com el cinema en 3D, els Ipads i notebooks, les videoconsoles amb sensor de moviment, etc. I com sabem que tot s’acabarà actualitzant a mesura que passin els anys, ens podem arribar a imaginar quins aparells podrem trobar dintre de, per exemple, deu lustres? Realitat virtual, televisions amb hologrames i qui sap si descobrirem els artefactes que s’exposen a les històries de fantasia com la màquina del temps o per teletransportar-se.
Per acabar, quines innovacions hom pot pensar que arribaran al món de l’educació? Actualment ja s’estan instal•lant pantalles tàctils a les aules, ordinadors portàtils per cada nen que arriba a la ESO i en alguns centres inclòs disposen de Tablet-PC. I en el futur què ens podrem trobar? Alguns aspectes semblen molt bons, com per exemple les tres dimensions per comprendre bé l’astronomia i l’espai entre objectes. Però n’hi ha d’altres no ho són tant... Hi haurà algun moment on les escoles desapareixeran perquè la totalitat de les classes es fan a casa a través d’Internet? La figura del mestre quedarà obsoleta quan construeixin robots capaços de millorar la docència actual? Esperem que no, si us plau.
Aquestes últimes dades no només les podem aplicar als dos aparells nombrats, l’ordinador i el mòbil, sinó que podem afirmar amb rotunditat que qualsevol altra novetat tecnològica disponible a l’actualitat és més accessible per a tothom dia rere dia. Quantes televisions de pantalla plana deuen haver dins les cases tarragonines en comparació a les que n’hi havia fa dos o tres anys? Com deu haver augmentat el nombre d’aparells per la música com els mp3?
Tots aquests avenços intenten millorar la qualitat de vida de la humanitat. Estar informat del que ens envolta a l’instant sembla ara absolutament necessari per el bon desenvolupament de la societat. Saber al moment què li ocorre a un jugador de futbol o al seu equip resulta ara tan fàcil que si trobem a algú que no sàpiga on trobar aquesta informació podem assegurar que aquesta és una persona “desconnectada”.
Ara, pensem en el passat. Què pensarien els nostres avantpassats que no van arribar a veure ni la creació de la primera radio o televisió si ens poguessin observar? Serien capaços de comprendre com ens podem comunicar amb altres persones en qualsevol punt del món? Veure persones a través d’una pantalla de televisió els resultaria tan normal com a nosaltres ara?
Actualment estan sorgint nous estris que marcaran el futur tecnològic més immediat, com el cinema en 3D, els Ipads i notebooks, les videoconsoles amb sensor de moviment, etc. I com sabem que tot s’acabarà actualitzant a mesura que passin els anys, ens podem arribar a imaginar quins aparells podrem trobar dintre de, per exemple, deu lustres? Realitat virtual, televisions amb hologrames i qui sap si descobrirem els artefactes que s’exposen a les històries de fantasia com la màquina del temps o per teletransportar-se.
Per acabar, quines innovacions hom pot pensar que arribaran al món de l’educació? Actualment ja s’estan instal•lant pantalles tàctils a les aules, ordinadors portàtils per cada nen que arriba a la ESO i en alguns centres inclòs disposen de Tablet-PC. I en el futur què ens podrem trobar? Alguns aspectes semblen molt bons, com per exemple les tres dimensions per comprendre bé l’astronomia i l’espai entre objectes. Però n’hi ha d’altres no ho són tant... Hi haurà algun moment on les escoles desapareixeran perquè la totalitat de les classes es fan a casa a través d’Internet? La figura del mestre quedarà obsoleta quan construeixin robots capaços de millorar la docència actual? Esperem que no, si us plau.
Rafa Robles Fontanet
Comentari sobre l’article “Tarragona lidera l’ús d’Internet”
Actualment, la Red forma part de les nostres vides, ja sigui per qüestions laborals, educatives/culturals o de lleure. Enric Brull, director d’OASI, afirma amb èmfasi que la ciutadania tarragonina és líder en el rànquing europeu de connexió a la xarxa. Aquestes dades són sorprenents ja que aquesta població mediterrània només és superada per Dinamarca, Luxemburg, Noruega i Àustria. A priori, podem arribar a pensar, i les grans ciutats (Madrid, Sevilla o Barcelona)? Doncs, aquestes s’han quedat a la gran cua.
L’ús d’Internet s’ha convertit en una autèntic fenomen social que afecta a totes les generacions. Les primeres persones que es van submergir en aquesta vida virtual, van ser les de finals dels anys vuitanta. Tot va començar amb la “pressió”/recomanació de docents/família per tal d’aprendre a teclejar, i poc a poc, l’ús de l’informàtica va convertir-se en una necessitat bàsica. El 100% de la població tarragonina entre 14 i 24 anys pateix aquest síndrome. Ja sigui per estudiar, per lleure o qüestions laborals es connecten més de quatre hores setmanals.
Ens podem prendre aquestes dades com un avanç, encara així hi ha una cara negativa: disminució de les hores d’estudi i d’esport, de relació social, augmenten les errades ortogràfiques, etc. En unes altres paraules, un internauta pot estar “sotmès psicològicament” a un petit usuari (sigui de la Red social que sigui). Si més no, davant d’aquesta doble cara hem de ser conscients dels avantatges i problemes, a més d’aprendre a controlar l’ús.
Podem imaginar-nos que estem dins de la caverna de Plató. Som un internauta que només veu el que les ombres li deixen veure i no sempre són coses positives, ja que està envoltat de foscor (ignorància). El que un docent/familiar ha d’ensenyar-li és, a pujar el camí de la cova (aprenentatge) fins arribar a la realitat (el món de les idees). En aquesta culminació de la metàfora, l’usuari podrà créixer per tal de ser responsable davant dels avantatges i inconvenients de la xarxa.
Com les dades d’aquest article ens mostren, quan més adult és un usuari el tant per cent disminueix i es crea menys dependència. Encara que cal remarcar un gran increment entre els 55 als 69 anys (45%) i més si no tenen estudis o només els primaris. Aquesta població busca possibilitats socials i laborals dins la xarxa. Per això, fomentant amb cursos o tallers en aquesta edat es podria obrir una finestra a la aculturació com fan les tertúlies literàries i dialògiques.
Tan a la feina(34%) o a la llar(89%) ens connectem a les xarxes socials. Avui en dia, per tal de saber què li passa a una persona o pel fet de poder comunicar-te de manera gratuïta, una gran part de la població estatal està sotmesa a aquestes aplicacions de la Red: Facebook (94%) s’utilitza més en comunitats del Nord-est, en canvi, Tuenti o Twitter (5%;1%) per les zones del Sud-oest. En aquest cas, estem parlant d’un avantatge comunicatiu, encara que sigui virtual, ja que gràcies al Messenger, s’han creat aquests programes per tal de satisfer totes les necessitats. No obstant, hi ha gran part que no coneix, ni ha sentit parlar sobre el domini públic de les seves dades a Internet o tampoc, saben si els seus fills menors d’edat estan segurs quan es connecten. Tots aquests interrogants es podrien resoldre sota una bona educació informàtica,social i moral. Com el fet d’estudiar la xarxa com un mitjà de comunicació (comparant l’evolució de la carta o el paper del trobador) que ens obra portes a tot el món. També, podem educar a l’alumnat a partir de xerrades, amb la creació d’un bloc virtual, ensenyar espais educatius com “xtec.net” o buscar informació en biblioteques o espais virtuals,escriure correus electrònics a altres alumnes d’escoles de fora, entre d’altres. I d’aquesta manera, com cuidem de la natura, hem de cuidar l’ús que realitzem.
Ens podem prendre aquestes dades com un avanç, encara així hi ha una cara negativa: disminució de les hores d’estudi i d’esport, de relació social, augmenten les errades ortogràfiques, etc. En unes altres paraules, un internauta pot estar “sotmès psicològicament” a un petit usuari (sigui de la Red social que sigui). Si més no, davant d’aquesta doble cara hem de ser conscients dels avantatges i problemes, a més d’aprendre a controlar l’ús.
Podem imaginar-nos que estem dins de la caverna de Plató. Som un internauta que només veu el que les ombres li deixen veure i no sempre són coses positives, ja que està envoltat de foscor (ignorància). El que un docent/familiar ha d’ensenyar-li és, a pujar el camí de la cova (aprenentatge) fins arribar a la realitat (el món de les idees). En aquesta culminació de la metàfora, l’usuari podrà créixer per tal de ser responsable davant dels avantatges i inconvenients de la xarxa.
Com les dades d’aquest article ens mostren, quan més adult és un usuari el tant per cent disminueix i es crea menys dependència. Encara que cal remarcar un gran increment entre els 55 als 69 anys (45%) i més si no tenen estudis o només els primaris. Aquesta població busca possibilitats socials i laborals dins la xarxa. Per això, fomentant amb cursos o tallers en aquesta edat es podria obrir una finestra a la aculturació com fan les tertúlies literàries i dialògiques.
Tan a la feina(34%) o a la llar(89%) ens connectem a les xarxes socials. Avui en dia, per tal de saber què li passa a una persona o pel fet de poder comunicar-te de manera gratuïta, una gran part de la població estatal està sotmesa a aquestes aplicacions de la Red: Facebook (94%) s’utilitza més en comunitats del Nord-est, en canvi, Tuenti o Twitter (5%;1%) per les zones del Sud-oest. En aquest cas, estem parlant d’un avantatge comunicatiu, encara que sigui virtual, ja que gràcies al Messenger, s’han creat aquests programes per tal de satisfer totes les necessitats. No obstant, hi ha gran part que no coneix, ni ha sentit parlar sobre el domini públic de les seves dades a Internet o tampoc, saben si els seus fills menors d’edat estan segurs quan es connecten. Tots aquests interrogants es podrien resoldre sota una bona educació informàtica,social i moral. Com el fet d’estudiar la xarxa com un mitjà de comunicació (comparant l’evolució de la carta o el paper del trobador) que ens obra portes a tot el món. També, podem educar a l’alumnat a partir de xerrades, amb la creació d’un bloc virtual, ensenyar espais educatius com “xtec.net” o buscar informació en biblioteques o espais virtuals,escriure correus electrònics a altres alumnes d’escoles de fora, entre d’altres. I d’aquesta manera, com cuidem de la natura, hem de cuidar l’ús que realitzem.
La innovació tecnològica està a l’ordre del dia i com he esmentat Tarragona lidera una bona posició, respecte Europa. No obstant, encara que hi hagi per llar 1,8 ordinadors o 2,5 mòbils de mitjana, seria interessant que l’alumne aprengués a diferenciar quan s’ha d’utilitzar la xarxa i quan no. A vegades, estem sotmesos a tanta informació, que aquesta no ens genera més que ignorància. Llavors, s’hauria de treballar amb totes les edats per tal de crear una societat capaç de gaudir de totes les possibilitats que ens ofereix i portar a Tarragona i la resta del món, a una era de l’ informació. Serà possible?
Ariadna González Sánchez
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)