El marc educatiu actualº
1) Preguntes de la cacera del tresor “Competències”.
• Què és una competència?
En l’àmbit educatiu, entenem el terme “competència” com la capacitat que tenen els discents en posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits en situacions normals de la vida quotidiana. Ells mateixos han de poder resoldre els problemes que sorgeixin utilitzant tot el que saben de forma transversal, en tots els àmbits de la cognició humana segons l’edat. A més, és tan important que aprenguin nous conceptes com que ho facin amb l’actitud adequada al context que els envolta.
• Com s'agrupen les competències bàsiques?
Com sabem, tenim vuit competències bàsiques dins del món de l’educació. Aquestes es poden classificar segons el seu significat més general: competència lingüística i audiovisual junt amb l’artística i cultural com a competències comunicatives, ja que el que es busca que hom sigui capaç de expressar el que pensa de forma correcta; el tractament de la informació i la competència digital, la matemàtica i la d’aprendre a aprendre les trobem dins de les metodològiques, donat que en aquestes la part pràctica del coneixement és la més important; com a única competència personal trobem la de l’autonomia i iniciativa personal, i com el seu propi nom indica, cadascú aprèn d’una forma diferent; per últim tenim el coneixement i interacció amb el món físic i la social i ciutadana com a competències per conviure i habitar el món, ja que tenir coneixement de tot el que ens envolta, tant la naturalesa com la societat, és bàsic.
Totes aquesta classificació té com a finalitat que els nenes assoleixin quatre aspectes bàsics: ser i actuar de manera autònoma, saber pensar i comunicar, tenir iniciativa pròpia i conviure en societat i en el món.
• Què vol dir que les competències tenen un important caràcter transversal?
Quant ens referim a la transversalitat, volem dir que tot els continguts de les matèries escolars han de tractar de ple totes les competències bàsiques al mateix temps. Per exemple, a matemàtiques no podem aprendre en òptimes condicions si no es domina la llengua per entendre bé els problemes i exercicis. O un altra cas ben clar és el dels projectes, on els nens s’interessen per un tema que els agrada i els motiva i, a la vegada que es diverteixen, desenvolupen les seves capacitats en la recerca i selecció d’informació, plantejament del treball, etc.
2) Preguntes sobre l’article “La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació”.
• Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "No es tracta pas que el docent aprengui tecnologia, sinó que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia"?
Estic completament d’acord, és primordial que els mestres, tant els que entren nous com els més experimentats, tinguin unes nocions bàsiques per a ensenyar a l’alumnat. No crec que es refereixi a aprendre tot el que es pot fer amb les noves tecnologies, ja que això és quasi una utopia, sinó més aviat comenta que s’hauria adquirir experiència en allò que els servirà als nens de cara al futur: usar Internet, crear una plana web, escriure o crear una gràfica amb l’Office...
Si la figura del docent no s’actualitza a mesura que ho fa l’educació i la societat en general, ens trobem en un conflicte molt greu. Però també ho ha de fer la llei educativa i les escoles del nostre país, s’han d’adaptar als nous temps. Tot i que es promou el treball per competències i per projectes, la realitat a la gran majoria de centres escolars és la de sempre: el llibre, el mestre explica i el nen escolta.
• Quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia?
En quant a la cerca d’informació, crec que el més important que un ha de saber per ensenyar a utilitzar les noves tecnologies és definir el problema que s’ha de resoldre i, a partir d’aquí, conèixer com s’elabora, es recerca, es selecciona, s’organitza i s’emmagatzema la informació, definir les seves característiques principals, així com saber accedir als recursos informatius per mitjà d’Internet i saber valorar la informació verídica en quant a la seva fiabilitat, actualització i accessibilitat.
Pel tractament de la informació, és essencial saber explorar, extraure i seleccionar i ordenar la informació rellevant al igual que poder esquematitzar-la i resumir-la, tot sabent que el primordial es l’aprenentatge bàsic dels nens: interioritzar la informació útil, establir relació entre els coneixements previs i els nous, etc.
Per últim, per la comunicació i l’aplicació de la informació, tant és primordial citar adequadament d’on s’ha extret la informació i mantenir la seva privacitat, respectar la diversitat en general, concretar quina és la finalitat de la recerca d’informació i prendre decisions incorporant diferents punts de vista si escau.
Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.
• La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 de les bàsiques. Quines?
La competència informacional és aquella que demostra que hom és capaç de tractar com Déu mana la informació, tant en la seva elaboració com en la recerca, selecció i organització de la informació verídica i fiable per a que tot això s’integri dins del coneixement del que aprèn.
Si comparem ara aquesta competència amb les vuit bàsiques, podem notar clarament que quatre d’elles, o inclòs alguna més, es tracten de ple dins del món de la informació: la primera d’elles es la competència lingüística i audiovisual, la qual es essencial per saber llegir i interpretar degudament la informació i així tornar a elaborar-ne de nova per a un coneixement propi i autònom; lligant amb l’anterior, la competència d’autonomia i iniciativa personal també la podem trobar aquí dins, ja que els alumnes han de poder treballar sols o en equip quan tracten la recerca, selecció i organització de la informació, així com exposar idees i mostrar motivació pròpia per seguir adquirint coneixements; lògicament, també treballem amb la informació mitjançant la competència digital i el tractament de la informació, donat que actualment per buscar informació quasi tothom ho fa per Internet, tant els alumnes per buscar la informació necessària per treballar com els docents per corroborar que tot aquest esforç surt de fonts segures i fiables, així com a complementar contínuament la feina a partir de l’ús de les noves tecnologies; per últim, aprendre a aprendre també la podem posar en aquest grup perquè és vital que els alumnes s’adonin del que fan, de les seves possibilitats potencials així com dels errors que cometen i que poden corregir a mesura que avancen durant el treball del tracte de la informació.
• Situació pròpia de l’apartat I.D.TIC (plana 20) del document “Estandares de competencias en TIC para docentes”.
- I.D.1: Sé manipular tota classe d’ordinadors bàsics a nivell d’usuari així com tota la classe de perifèrics que pugui haver, des d’impressores i escàners a memòries externes o connexió de dispositius com mòbils, càmeres...
- I.D.2: Coneixo quasi tots els secrets per saber funcionar bé un processador de text (Word) o per fer presentacions (PowerPoint) i estadístiques (Excel), així com ensenyar les seves funcions.
- I.D.3: Se crear vídeos i muntatges fotogràfics de tot tipus utilitzant diversos programes per la manipulació d’arxius de vídeo o àudio.
- I.D.4: Puc manipular imatges senzilles, canviar el seu format i el que ocupa però de forma molt senzilla utilitzant el paint.
- I.D.5: Utilitzo molt sovint Internet per buscar qualsevol cosa, així que no tinc dificultats aquí.
- I.D.6: No utilitzo mai aquest tipus de recerca. Em limito al que puc trobar a través de Google.
- I.D.7: Sé com crear diferents tipus de correus electrònics i contes on s’ha d’utilitzar un correu (Facebook), a més d’utilitzar-los molt sovint.
- I.D.8: A mi si que m’han fet varis tutorials per aprendre a utilitzar diferents programes informàtics per exemple, però no m’han ensenyat mai a explicar-ho jo als demés.
- I.D.9: Normalment, quan necessito algun programa informàtic, sé on trobar-lo (com a www.softonic.com), i normalment els sé utilitzar tots els que descarrego i instal•lo.
- I.D.10: Realment, aquí no tinc gens d’experiència. Podria esmentar el registre que fa el moodle...
- I.D.11: Quasi sempre em connecto a través d’Internet per controlar el treball que he de fer junt amb les altres companys amb el Messenger, Facebook...
Què és una “cacera del tresor”?
És un tipus d’activitat a través d’Internet que consisteix en una petita introducció del tema que es parla, una sèrie de preguntes que es poden contestar amb els links de la pròpia pàgina i una pregunta final anomenada “la gran pregunta”, la qual no es pot respondre exactament amb la informació que dóna la pàgina. Com a un clar exemple, trobem aquesta mateixa activitat, on hem començat amb una introducció dels marcs educatius i legislatius, una sèrie de preguntes i els links necessaris per contestar satisfactòriament.
Rafa Robles Fontanet
No hay comentarios:
Publicar un comentario