Mirades Pedagògiques

A) MIRADES PEDAGÒGIQUES.
Moisès Anguera ens parla sobre el GeoCATing, un projecte telemàtic que pren com a excusa el coneixement del medi (trepitjant-lo), la utilització de les TIC i la interacció amb les altres escoles.
Moltes escoles basen l’aprenentatge del medi en coneixements teòrics, i en canvi projectes com aquests motiven a l’alumnat per tal de manipular i posar en pràctica tot el que saben sobre l’orientació, la interpretació de mapes, coordenades, etc. És cert, que la realització del GeoCATing és un treball força dur, i sobretot pels docents. Ells mateixos han d’estar conscienciat sobre que no cal que tinguin un coneixement de les TIC molt elevat, ja que realment ha de ser a nivell d’usuari i a més, tan per part d’ells com dels alumnes, és molt important la intuïció. No cal que tot el projecte estigui pautat, perquè realment el més important és com l’alumnat aconsegueix aplicar tot el que sap, de forma cooperativa, aprenent dels demés com del mestre, i fins i tot el propi docent dels discents.
Val a dir sobre la metodologia, que els coneixements previs són molt importants. Abans de començar en el projecte s’hauria de fer una investigació i un recordatori sobre els mapes i els seus elements (escala, orientació, coordenades, corbes de nivell, entre d’altres), i això es pot fer alhora amb un Gps, mapes virtuals o aplicacions senzilles com el Google Earth. Poden començar amagant algun tresor per la classe, al pati, amb jocs com “enfonsar la tropa” o fins i tot a la pròpia xarxa. Sense que ens donem compte, estem treballant amb tots els nostres sentits, i sobretot de forma interdisciplinària a partir de la motivació, e respecte i el diàleg.
En unes altres paraules, encara que l’alumnat tingui per objectiu trobar un tresor a partir d’una dinàmica col•lectiva, experimental/empírica i amb noves tecnologies, com el GPS, realment el que troba en aquest procés, és el propi aprenentatge que ha adquirit en el camí. Així mateix, el més interessant que esmenta Anguera és la utilització d’aquets projecte fins i tot com a crèdit de síntesi, és a dir, que es pot adaptar i realment, amb un gran esforç per part de tots es pot aconseguir un resultat molt òptim i més amb la incorporació de les TIC en les aules.
B) Els Programes d’innovació educativa.
El treball per projectes ha de cobrir una gran necessitat de l’alumnat, citada en el currículum, que és proporcionar un context adient acompanyat dels recursos necessaris, com poden ser les noves tecnologies. Com estem parlant des d’un punt de vista interdisciplinari, hem de tenir en compte que tot l’alumnat no tindrà el mateix nivell en cada bloc del projecte (matèries - disciplines), llavors s’haurà d’utilitzar un pla estratègic tenint en compte el currículum per aplicar-ho, no obstant, gràcies a plans individualitzats i més amb el treball cooperatiu, no cal fer aquestes adaptacions perquè en els projectes cada alumnes segueix el seu ritme, potencia la seva autonomia i aprèn sobre tot allò que l’envolta.
Seguint aquest fil, un procés per impulsar aquesta tipologia de projecte, és el diàleg, per tal de promoure la comunicació entre els propis companys, veïns, familiars i els propis mestres del centre.
D’altra banda, encara que al currículum es parli sobre la competència del tractament de la informació, s’hauria d’aplicar més a aula i tindre en compte cada aspecte que s’esmenta i relacionar-los amb la comprensió de les possibilitats i recursos del propi centre i alumnat, i sobretot fomentant l’aprenentatge dels propis docents.
Val a dir que seria interessant que el propi centre redactés un document en el que es parlés del tractament de les TIC en cada una de les matèries i així impulsar-ho de forma pràctica. Llavors la feina dels docents consisteix en elaborar activitats, WebQuest, projectes... per tal crear un objectiu on els discents hauran d’utilitzar totes les eines curriculars possible i les TIC, com a mitjans per aconseguir la finalitat. Llavors el paper del mestre com a guia i impulsor dels coneixements, els altres docents de les altres matèries com ajudants, els recursos i l’alumnat amb les seves ganes de posar en pràctica tots els coneixements, a partir d’experiències manipulatives - empíriques i interdisciplinàries.

Ariadna González Sánchez